nubes dispersas
  • Màx: 18.95°
  • Mín: 13.93°
18°

Les paraules de Díaz Ferrán

Si quelcom sobra arreu de l'Estat són facultats de ciències econòmiques. L'empresariat no necessita elaboradors de teoria per a tirar endavant. Té les coses força clares. Si la crisi sacseja el sistema econòmic, el remei passa per reduir sous i apostar per l'acomiadament lliure. En canvi, si vénen temps de bonança, reclama polítiques de solidaritat envers els creadors de riquesa (així s'autoanomenen) que afavoreixin el creixement industrial. Mai no perden. Sempre aposten a cavall guanyador.

Crec haver llegit, en un article de Carles Manera, la història d'un empresari que, en saber que havia fet fallida, va suïcidar-se, perquè els obrers que depenien d'ell poguessin cobrar la indemnització amb els diners de la seva assegurança de vida. D'aquestes persones, ja no n'hi ha. O en queden poques, tot i la remarcable preocupació demostrada per Madame Rosa i Maruja d'Espanya envers les polítiques socials del Govern Antich. El gruix dels empresaris va a la seva. Si la cara és el mirall de l'ànima, el president de la CEOE sol ésser-ho de l'empresariat. José María Cuevas ha estat un símbol de la dreta empresarial més granítica.

I Díaz Ferrán, el seu successor, en sembla una rèplica. Davant una crisi incontrolada, perquè Solbes no la va veure venir i Elena Salgado no sap quan acabarà, els empresaris han apostat pels remeis tradicionals. Diuen: perquè les empreses puguin superar el mal temps cal desprendre's del llast. I el llast són els de baix, mai els milers d'inútils que ocupen despatxos igualment inútils. Quan Díaz Ferrán s'ha apressat a desdramatitzar la seva proposta per no regalar una notícia de primera plana a Zapatero, aquest havia anat viu i ja havia propalat la fi del diàleg social. Però no cal que es desesperi, Díaz Ferrán, pel fet d'haver dit el que vol fer, perquè probablement acabarà fent el que diu. Encara que Zapatero li planti cara.

A tot estirar, l'enrabiada socialista acabarà amb algunes cites de Machado per part d'er Arfonzo. Si tant voleu, Zapatero farà populisme en la línia d'Evita Perón i, finalment, reiniciarà les converses, perquè la crisi l'hem de superar amb l'esforç de tots, etcètera, etcètera. Com...? Uns dalt del carro i d'altres empenyent-lo. Com sempre. Díaz Ferrán no baixarà del pescant, això és segur. I, al final del trajecte, l'esperaran a la Moncloa amb un sopar de germanor. Que l'empresariat espanyol té poca cintura...? És evident.

I ho saben els socialistes. Tanmateix, sempre preferiran l'empresari tradicional al que cerca noves fórmules per sortir del clot. Murdoch s'escolta Aznar. Si Díaz Ferrán ho fa (i Déu no ho vulgui!), la situació delicada d'ara mateix pot derivar en catàstrofe. El Professor de Georgetown probablement arribaria a la conclusió que la solució a la crisi passa per atonyinar Catalunya. I els catalans obririen els ulls. Ara que Zapatero ha aconseguit dar-los moix per llebre -és a dir, canviar-los la Generalitat per una Diputació- no és qüestió d'irritar-los de bades.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Barrufet, fa mes de 14 anys
Tens raó: sobren les facultats com la d'econòmiques fonamentades en el pensament únic que consisteix en que els salaris baixin sempre en favor dels beneficis empresarials, sigui en temps de crisi o sigui en temps de bonança.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente