El Consell de Ministres celebrat a Palma va despertar molt d'interès. Continuu pensant que les Balears no reben el tracte que mereixen per part de les institucions de l'Estat, però, per ser justos, hem d'afirmar que ens trobam a l'etapa de més bona entesa i col·laboració entre Madrid i Palma.
Cal recordar els anys de manca de relació, els anys en què els ministres d'Aznar només trepitjaven ca nostra per parlar malament de la gestió del Govern de les Illes Balears, la llarga temporada que cap ministre no va voler rebre un representant illenc, o els quatre anys que Matas va tenir l'oportunitat de ser el nostre ministre, però va ser un ministre més de Madrid.
Avui continuam amb els problemes de finançament, continuam amb un sistema competencial i de transferències mal resolt, continuam mancats d'infraestructures bàsiques, però s'han pujat un parell d'escalons a l'escala de la mitjana estatal.
La celebració del Consell de Ministres a Palma va ser un element anecdòtic, però, a la vegada, va ser un gest positiu. El cas és que encara s'albiren molts d'elements per al pessimisme fonamentats en el finançament i en la peremptòria necessitat de recursos que no arriben, però l'esmentat gest és esperançador. Esperem que l'esperança no es converteixi en espera, l'espera en desesperació i la desesperació en desesperança.
I els qui semblen ben desesperats són els jugadors del Mallorca, perquè el quasi nou propietari del Mallorca, Carlos González, ha fet un gest tan davidsonià que ens ha recordat una de les etapes més tristes del RCD Mallorca. Ara compr, ara no compr, ara deman un ajornament, ara ja ho veurem, González deu ser a la seva "piscinarra" de La Moraleja debatent-se entre anar a Son Moix els diumenges i perdre's el seu gran Reial Madrid al Santiago Bernabéu, o quedar per Madrid per anar a Las Ventas i a veure el seu club de futbol, el Madrid.
Ja aniria bé que Mateu Alemany s'ho repensàs i amb una injecció econòmica del nostre empresariat (un dels més potents de l'Estat) pogués assumir la gestió del club. Veurem com evoluciona la situació, però l'embull és gros i el pitjor és que, encara que González compri, el fil es pot continuar embullant.
I on la cosa també està ben embullada és a Son Banya. El supermercat de la droga continua la seva tasca de servei a tota la població que en vol consumir. Probablement la solució és complexa, però em fa l'efecte que, en lloc de tanta batuda, seria més fàcil situar un cotxe de Policia a l'entrada del poblat, els caps de setmana, per tal de demanar identificació a tot el qui hi volgués entrar. Ja dic que potser tot és més complex i des de fora és fàcil dir el que s'ha de fer.
L'exemple, també en l'àmbit dels serveis socials, és a Cort. Els partits de l'actual govern municipal criticaven que el problema de la prostitució a les Avingudes de Palma i als seus voltants fos solucionat tancant el pas dels cotxes en alguns carrers. Això, es deia, no solucionava res, només impedia el pas a una part de la ciutat, molestava els veïnats i equivalia a tapar el problema. Avui es continuen tancant els mateixos carrers. No sé si és l'única solució possible -és probable que així sigui-, però es continua fent allò que es criticava "als altres".
I per acabar, faig notar la multiplicació de notícies esportives aquests dies que de polítiques comença a haver-n'hi ben poques. Ahir mateix, els titulars eren que Contador guanya el Tour, mentre que Alonso perdia una roda pel camí -la fanfarroneria sembla que encara no l'ha perduda-, Lorenzo queia i el totpoderós Reial Madrid de Ronaldo feina peneta en el seu primer partit al Santiago Bernabéu. Res, que en matèria esportiva no tot va malament!!
Confiem que la setmana que ve tenguem millors notícies o, més ben dit, a la vista de l'escassesa d'elements noticiables, esperem que la setmana que ve tenguem notícies per comentar. I és que de cada dia ens conformam amb menys...
