El passat 23, en el context de les festes populars d'Algaida, es presentà el llibre d'images d'Algaida extret de l'arxiu fotogràfic de Joan Balaguer Mulet, el primer d'una col·lecció municipal que tot just comença el seu trajecte. Els pobles petits tenen grandeses i misèries atàviques. Una de les principals grandeses és la riquesa de les seves coses petites, de les històries invisibles sovint mal considerades i el ressò que tot aquest inventari provoca quan se'l tracta de manera amable i arriba a l'ànima dels ciutadans del present.
L'arxiu fotogràfic de Joan Balaguer acumula obra de bona part del segle XX algaidí, aporta fesomies i posats de la seva gent, documenta instants significatius des del punt de vista social i polític, però sobretot és una prova documental més que el paisatge urbà evoluciona, canvia i es transforma d'una manera més radical d'allò que tendim a imaginar. La publicació d'aquest primer llibre d'imatges, treballat per Pere Ferragut i Albert Herranz, sorgeix amb la voluntat d'acompanyar un Arxiu Municipal d'Imagte i So, un projecte encara ensacat en el caramull de la llavor a punt de ser sembrada en un terreny ben adobat.
Com se suposa, ni Algaida ni els seus fotògrafs històrics no figuren a l'inventari de la Fotografia a Mallorca 1839-1936, de Maria Josep Mulet (2001), entre d'altres coses perquè va ser a partir dels anys trenta quan es produí la primera divulgació fotogràfica entre les classes populars i pageses, la qual cosa permeté que el retrat deixés de ser excepcional per passar a ser un element convencional i imprescindible per donar fe i reforçar una determinada imatge simbòlica que cada col·lectiu i cada poble construeix de si mateix. Cada imatge té una història i està pensada per reforçar una història molt específica, de tal manera que si hom analitza amb detall la transformació de les imatges de Joan Balaguer hi podrà constatar, entre moltes altres coses, una evolució en el contingut del seu objectiu i una evolució clara en allò que el fotògraf prioritza i elegeix com a punt de vista.
Enguany, per una altra qüestió ben diferent, he tingut ocasió de seguir un treball d'història també sobre l'Arxiu Fotogràfic de Joan Balaguer. Les seves autores, Clara Balaguer i Melani Carbonell, han escodrinyat el mateix arxiu, s'han deixat aconsellar i guiar pel mateix autor de les imatges, però el resultat és molt diferent al que acaben de publicar Ferragut i Herranz, una prova més que treballant amb els mateixos documents acabam observant i descrivint la realitat amb matisos diferents. Les noves tecnologies, el treball solidari i compromès de les associacions fotogràfiques -en aquest cas l'Agrupació Fotogràfica d'Algaida-, el suport de les institucions i la generositat dels professionals permeten disposar d'uns mitjans i uns continguts que eren inimaginables només fa algunes dècades.
Atès que el futur passa per disposar de bons arxius digitalitzats, hom no pot sinó rebre aquesta nova iniciativa algaidina amb una salutació esperançadora. Benvinguts a l'exèrcit que s'ocupa de mantenir el territori del passat perquè creu fermament en l'espai comú del present.
