Aquesta setmana ha estat notícia, destacada a tots els mitjans de comunicació, l'espectacular assalt al poblat gitano de Son Banya. L'operació va esdevenir una mena d'heroica eixida de part de les forces d'ordre públic. Amb cent policies i un helicòpter emportant-se tota una tribu de detinguts, hom s'imagina que s'ha donat un cop definitiu al mercat de la droga més conegut i cridaner de Mallorca.

Esfumades les triomfals declaracions del virrei, tot ha quedat en un clamorós cop d'efecte. Tot continua igual o pitjor.

Continua igual per als grossos. Aquests són immutables i intocables. Em referesc als grans i secrets traficants i als grans i poderosos consumidors. Als Rodrigos de Santos del poder. Mai no aterrarà cap helicòpter de les forces públiques dins aquestes cloves de venedors i consumidors honorables.

Continua sent pitjor per als marginats. Per als desgraciats i miserables malalts de tot tipus de droga que agonitzen tirats a Sa Placeta -dirigida pel Projecte Home- a la presó, a Ca l'Ardiaca -portat pel Consell- o tirats al carrer com a cans. Aquests malalts crònics han de robar més per aconseguir la dosi que el seu cos els reclama a un altre mercat més car i més protegit. Aquests desgraciats patiran un infern fins que Son Banya es traslladi a les farmàcies.