algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

El molí d'en Ploris

És un dels molts molins que envolten la ciutat, però no està entre aquells que coronen el turó que es comença a veure des del cim de la costa des Collet, a la carretera que va des de Portocolom a Felanitx. Hi ha un escut de marès, presidint la que devia ser l'entrada principal primigènia, que marca la data possible de construcció, a les primeries del segle divuit.

El molí formava part d'una possessió amb les seves corresponents terres de conreu. Cap als inicis del segle vint la propietat ja estava partida en dues, casa inclosa: una per al moliner i l'altra per al pagès. La partió es va fer amb criteris vinculats més a aquestes ocupacions que a d'altres més, diguem-ne, racionals, ja que va deixar la torre sobre l'habitatge del pagès, entre d'altres menuderies. Jo hi vaig néixer, al molí d'en Ploris; els meus pares hi varen entrar com a llogaters, de la part del pagès, uns anys abans, cap al final de la dècada dels 40, quan encara era essencialment una casa de foravila ben rústica, que difícilment podia ser qualificada d'habitatge. Amb el temps, i no pocs esforços, els meus pares la varen anar condicionant: electricitat, trespol enrajolat, canvi de la llar de foc per una cuina de butà, aigua corrent...

El pare feia de picapedrer i aplicava els seus sabers per fer l'obra que tocava, nits i caps de setmana. També a poc a poc, la ciutat es va estendre cap allà, eliminant els camps de conreu amb molts d'ametlers i ara ja l'envolta. Després de més de trenta anys de llogaters, cap al final de la dècada dels setanta, els pares varen passar a ser-ne els propietaris, i poc temps després vaig haver d'anar de registres de propietat i trulls semblants per intentar racionalitzar, d'acord amb els amos de l'altra meitat, els límits de les dues propietats.

Va ser aleshores quan vaig poder saber alguna cosa de la història del Molí, encara que no gaire, ja que el registre no anava gaire més enllà dels anys quaranta. Però fa alguns dies vaig rebre una telefonada, certament estranya, d'algú que parlava en castellà i que al·legava ser nét de qui havia estat propietari de la casa i estava interessat a saber-ne més coses. Volia que ens trobéssim i quedàrem per anar a prendre un cafè. La trucada m'havia encuriosit perquè, d'entrada, em va dir que el seu avi havia partit el 1905 de Felanitx cap a les Amèriques a la recerca de fortuna, un eufemisme meu per no haver d'escriure fugint de la fam.

El dia, hora i lloc acordats em vaig trobar a Palma amb una persona més o manco de la meva edat, més alta i més prima, cabells llargs i més grisos que una altra cosa, afable i tot d'una vàrem engegar una conversa sobre el que sabíem cadascú del Molí a través de les persones que l'havien habitat. Vers el 1911, el padrí havia tornat a veure si per aquí les coses campaven millor i, vist el que va veure, va decidir vendre'l a un familiar i prosseguir amb la vida que s'havia muntat allà.

Ell, el nét, havia tornat fa uns vint-i-cinc anys, a la recerca dels orígens i, segons m'explicà, la primera acollida que li feren per devers l'ajuntament de Felanitx no va ser gaire encoratjadora, atès que qui el va atendre, pensant que venia amb algun tipus de reclamació extemporània, li va recomanar amb bones paraules que no mogués embulls, que les coses ja estaven bé així com estaven. Des d'aleshores s'ha dedicat a fer recerca sobre la memòria dels que se n'anaren aquells anys.

Per la meva banda, jo li vaig explicar el que en sabia i la meva història, la dels pares, la qual cosa va posar de manifest una de les paradoxes que han viscut aquelles velles i gruixudes parets, testimonis de la partida dels que fugien de la fam d'aquí per acabar en mans d'uns altres que vingueren a cercar -i trobar- remei a la seva.

Quan ens acomiadaven, a més, em vaig adonar d'una altra inversió de rols que representàvem els dos, la dels referents culturals, començant per la llengua. Les parets del Molí no poden parlar, però aquesta vegada sí que ho han pogut fer, per intercanviar històries, persones que hi tenien parts de les seves vides molt vinculades.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.