Memòria Històrica proposa retirar el nom de Joan March Ordinas del tros de l'avinguda de Palma que ara li és dedicada. En parlava ahir amb encert Miquel Payeras al diari Última Hora, i més que se'n parlarà, sens dubte, perquè sotmetre la realitat a un exercici de memòria històrica du conseqüències inesperades. Qui havia de pensar, fa just deu anys, que el nom de Joan March Ordinas pogués ser qualificat d'indigne de donar nom a una via ciutadana? Però els fets, una vegada desproveïts dels estrats d'oblit que s'hi han deixat caure, es mostren finalment en cos i ànima.
No nega ningú que es tracta d'un personatge de vida apassionant, en la qual tal vegada s'han sobredimensionat els capítols més obscurs, potser per això mateix, perquè la manca de veritat ha alimentat la llegenda. S'ha dit i repetit que pagà la casa del poble, i aquest gest ha anat acumulant valor simbòlic fins a ser presentat per alguns com a prova irrefutable del sentit de l'equidistància pel qual s'hauria orientat el financer. D'altra banda, encarnà amb eficàcia alguns dels aspectes positius del caciquisme, cosa que ha donat lloc a un verguisme molt arrelat en mantes famílies mallorquines. Són famílies que tenen motius de gratitud de ja fa tres o quatre generacions, ja que alguns dels seus components han pogut treballar per als March.
Igualment hauríem de parlar de les fundacions, tant la Juan March com la Bartolomé March Servera, aquesta darrera més de caràcter local, però que ha prestat uns serveis a la ciència i a la investigació que seria una mesquinesa mirar de minimitzar. Quant a la Juan March, ben arrelada a Madrid, fins poc abans de la mort de Franco havia estat bàsicament una entitat de suport a la cultura oficial espanyola, amb un oblit escandalós de la catalana, que amb els anys es va anar corregint molt lentament. D'aquesta fundació, a Mallorca hi ha arribat els darrers temps un museu d'art espanyol contemporani, mal conegut i, per tant, infrautilitzat per la població indígena -en opinió de servidor. D'altra banda, la banca que du el llinatge del financer s'ha implicat sovint en empreses culturals de gran envergadura i ha ajudat a dur a bon port algunes grans obres bàsiques per a la cultura del nostre país -basti fer memòria, a títol d'exemple, de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Joan March i els March han estat persones que s'han mirat en alguns models de financers freqüents als EUA, per exemple, però molt escassos a l'Estat espanyol. I quasi inexistents a Mallorca.
Per tant, motius de reconeixement n'hi ha una caixa plena, i si és cert que els March han intervengut decisivament en formacions de govern autonòmic, també és vera que no han fet res que no faci el gran capital sigui on sigui que es mou. Vol dir que tot això i més ha de protegir la figura de Joan March de la memòria històrica? Sens dubte no ho deuen creure les víctimes d'una guerra que s'inicià amb un cop d'estat en el qual Joan March tengué una intervenció decisiva. Tothom sap que va pagar la factura del lloguer del Dragon Rapide (el mateix nom que té o tenia el vaixell de Carlos March Delgado). Aquest fet és molt més que simbòlic, perquè ja ens parla d'un home profundament compromès amb el cop d'estat, amb la guerra i amb el franquisme, per més que la seva figura abasti un espectre molt més vast.
