algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.54°
17°

Aiguamolls (1771)

En carta del dia 9, l'amic historiador Josep Segura feia referència a un dels meus articles, en concret el que parlava dels molins elevadors d'aigua, i afirmava que aquests enginys no eren cosa del temps de Halles, segle XVIII, originalment parlant, sinó del segle XIV a França i del 1407 a Barcelona. No ho dubt, com tampoc puc dubtar que en el món àrab, Egipte i els aiguamolls del Nil, per exemple, també hi havia artilugis semblants. Però el molí de Halles tenia una morfologia i tècnica pròpies que arrelà en aquell àmbit de l'Europa il·lustrada.

Per això i tenint en compte l'efèmeride corresponent, l'estiu del 1771, a la ciutat de Lille i a la famosa impremta de Jean Baptiste Henry sortia a la llum el tom VI de l'Encyclopedie Economique, que dedica un dels seus capítols al tema: "Dessechement de marais" (Dessecació d'aiguamolls) i on llegim:"S'ha observat prop d'Aix-en-Provence que uns aiguamolls han estat dessecats i les pluges, ja rares en aquell cantó, han mancat quan més necessàries eren. Aquesta reflexió pot perjudicar que es posi en execució el projecte de dessecar el llit de la Garona, de la Dordonya, de la Gironda i de tots els aiguamolls veïns; això fet amb intenció de transportar la llimona sobre les vastes terres incultes de tal cantó; operació que no serà més difícil que la que feren els romans (romans!) i en els nostres dies, Holanda.

Per a dessecar un aiguamoll en els països comunals s'ha de començar per trobar un acord entre tots aquells que en fan ús, és a dir, els particulars usufructuaris de tals aiguamolls. Quan sia tot arranjat entre els que en tenen part, es nivelleran els terrenys i després hi faran solcs que portaran l'aigua de la part alta a la baixa. Quan la mar refluctua en aquests aiguamolls, cal impedir-ho mitjançant escluses. Si algun obstacle atura la lliure circulació de les aigües i les fa refluir, és necessari eliminar-lo i excavar canals de descàrrega que s'obriran o tancaran segons les necessitats. És precís dividir-hi els costers, adreçar els llits dels rius, unir-ne els fons i rebaixar les elevacions que hi pugui haver. Si s'augmenta el vessant tot canviant el llit, es fa servir aquest mitjà. Si es pot desviar algun xaragall, que no entri a la plana, molt millor.

Eixamplaren i abaixarem tot el possible el reducte pantanós. Sempre les sèquies assegadores costa a baix. I aquest sistema de sèquies serà més avantatjós encara si es fan d'obra. Alhora, les torrentades es retindran mitjançant dics. A Holanda es fa gran ús dels molins extractors d'aigua moguts pel vent. Els aiguamolls dessecats es podran utilitzar per a conreu d'arbres de zona humida, per a produir torba, per a sembrar-hi llegums, per a transformar-ho en prats, per a fer-hi parcs o per a fer-hi creixèr cànem, lli o nap".

Fins aquí l'apunt. Per una banda en treim que ja en temps dels romans eren emprats artilugis extractors d'aigua. Per una altra, que en el segle XVIII a França encara no es parlava de molins estil Halles, ja que l'enciclopedista els situa només a Holanda.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.