El que va començar sent l'afició d'un grup d'amics mogué, amb el temps, milenars de persones a caminar des del desaparegut bar Güell fins al monestir de Lluc. La marxa, desproveïda de qualsevol objecte que no fos festiu, es convertí en un fenomen social estiuenc per a gent de tota edat i condició. Però el seu major èxit fou resistir el pas del temps. Enguany se'n compleixen 36 edicions, una multitud si consideram que el poble mallorquí no és partidari de gaires manifestacions populars més que les necessàries ni tampoc de crear "noves" tradicions.

El gran promotor d'aquestes trobades ha estat el conegut Bartomeu Barceló, Tolo Güell, que sempre ha vist en la seva iniciativa un punt de trobada per fer "poble" i "mallorquinitat". I ja va bé que els sentiments de país ens facin emergir, encara que sigui de nit i desafiant la distància rotunda que separa Palma de la serra d'Escorca. La desgràcia és que a Mallorca quedin tan pocs personatge amb l'empenta i l'energia que 36 anys enrere demostrà "en Tolo des bar Güell".