L'EVIDÈNCIA
L'Honorable Manera va comprovar que per molt que butxaquegés no sentia dringar cap moneda, de manera que va sentir-se moralment obligat a comunicar al poble que som pobres i portem camí d'ésser-ho més.

Va convocar una roda de premsa i va ésser contundent:
-Hem entrat en recessió -va dir.

Tot d'una se'n notaren les conseqüències. Na México Lindo, que és una moixa més agressiva que el vi de potada, va berenar d'alatxeta en els coves que els pescadors del Mollet acabaven de baixar a terra. I el Senyor Bisbe va embutxacar-se, instintivament, una pastilla de xocolata.

-Què vol dir la recessió...? -va demanar na Capellot a en Matasetzes.
-Que si els caputxins no continuen repartint pa i companatge la ballarem magra -va explicar-li en Matasetzes.
-Més perdérem a Cuba i així i tot en Weyler repartia cols podrides -va respondre na Capellot amb un gest d'optimisme.

LA CONVERSA
El President Antich és a les Antilles per a prestigiar la indústria hotelera balear. Parlava per telèfon amb l'Honorable Joana Barceló.

-President -li proposava la portaveu del Govern-, si és cert que els empresaris no s'han presentat als àpats que heu organitzat, podem donar un caire obrerista a la vostra gira i ben segur que el President Chávez vos convida a berenar de figues de moro.
-Joana -va interrompre el President Antich a Joana Barceló-, estàs mal informada...

L'Honorable Barceló va fer-li patent la seva estranyesa:

-Vos han fet costat els Escarrer, Barceló, Piñero...?
-No -li va respondre el President-. Però cadascun s'ha fet representar per un militaràs.
-Amb quina graduació, President...? -va insistir-hi l'Honorable Barceló.
-No ho sé -va respondre-. Únicament et puc assegurar que cap d'ells portava menys de vint-i-cinc botons lluents a la pitrera.

Va fer-se un llarg silenci. Finalment, l'Honorable Barceló va expressar els seus temors.
-President -va demanar-li-, no deuen haver-se fet representar pel botones de l'hotel...?

LA DECISIÓ
El govern espanyol vol tenir gestos amb el balear, perquè té notícies sobre un cert malestar de la ciutadania.

-Las colonias son ingratas -va admetre el Pare Rubalcaba-, no reparas en gastos para darles una lengua y una cultura a imagen de la metrópoli y a poco que te descuides te organizan una guerra porque les has bajado del cocotero.
-Comprobadísimo -va recalcar María Teresa de la Vega Sanz-. Por esto ahora les hemos entregado la gestión de la Cabrera.
-¿Hay cocoteros en la Cabrera...? -va demanar el Pare Rubalcaba.
-Haberlos, no los hay -va respondre María Teresa de la Vega Sanz.

I va concloure:
-Que los planten.

Va pensar-s'hi i va afegir:
-Aunque ya sabemos que, históricamente, el colonizado ha sido de natural vago.

Josete Zapatero va dedicar una mirada reprovatòria a la seva Vicepresidenta.

Va proposar:
-Hablemos de gestos...

Va prendre la paraula Sor Pepiño Blanco: el pròxim consell de ministres tindrà lloc a Mallorca. Hi havia diverses propostes: el Castell de Bellver, el Palau de l'Almudaina, el Consolat de Mar...

A mesura que els nomenaven, Sor Pepiño Blanco deia que no amb l'índex de la mà dreta.

Finalment va dir la seva:
-Ya podéis adquirir el Meyba porque lo celebraremos en la piscina más famosa del mundo.

S'aixecaren murmuris de desconcert.

Va afegir, Sor Pepiño Blanco:
-Y, por supuesto, nada de piratear la costa como el diputado Puig. Tomaremos las aguas por expresa invitación de Don Pedro Jota.

Se succeïren els comentaris d'alleujament. Tot el govern ha seguit amb preocupació el Viacrucis de l'il·lustre periodista madrileny que defensa el dret de privatitzar la propietat comunal.
-El reconocimiento del derecho al agua marca un hito en la historia de los derechos humanos -va sentenciar el Pare Rubalcaba.

Tothom va estar-hi d'acord. De tant en tant, els socialistes se senten radicalment d'esquerres.

Va intervenir Josete Zapatero:
-Después del remojón propongo que mi Sonsoles cante "Libertad sin ira".

Va assentir amb un moviment de cap, Sor Pepiño Blanco. I, tot seguit, els altres confirmaren que acabaven de sentir la proposta més brillant de la reunió.
-La oigo y molo -va afirmar Leire Pajín-. El único engorro es que su canto atraiga a Ulises.

Va quedar pensatiu el Pare Rubalcaba. Passats uns minuts telefonava a Ramon Socias.
-Atiende y toma nota: para el próximo 24 de julio le pones algodón en los oídos a un tal Sastre.

LA RODA DE PREMSA
Dijous, l'Honorable Manera va rebre una d'aquelles notícies que es recorden agradosament de per vida: el mes de juny hi va haver 2.629 aturats menys que el maig.

Va convocar una roda de premsa. I ho va dir:
-Ja som 2.629 aturats menys!

Però el Senyor Bisbe no es va treure la xocolata tot i que se li fonia a la butxaca. I na México Lindo, des de la teulada del Consolat, a recés de les ires dels pescadors, no se'n penedia gaire, d'haver avançat el sopar.

-Ja som 2.629 aturats menys! -va repetir l'Honorable Manera.
-I què hem de fer ara...? -va demanar na Capellot a en Matasetzes.
-Corre cap als Caputxins que als darrers de la coa els toca pa dur -va respondre-li en Matasetzes.

Na Capellot ja corria. Ell també.

De sobte, va detenir-se en Matasetzes. Na Capellot també.
-Que dorms, damunt clin o cartró...? -va voler saber en Matasetzes.

Na Capellot va dir-li que dormia blan.
-Aleshores, tu poses la màrfega i jo un cul de mesclat per ajudar a pair el sopar.

Va posar cara de savi, en Matasetzes:
-Ponderarem les noves xifres de l'atur amb un ull a la lluna i, l'altre, en el darrer informe del Banc d'Espanya.

Estava preocupat:
-Malgrat que baixi l'Euribor, els bancs han augmentat el tipus d'interès.

L'escoltava amb atenció, na Capellot. Va demanar-li:
-I si ens pica una puça...?
-Gratarem -va sentenciar en Matasetzes-. La nit, tanmateix, no està feta per a dormir.