algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

Tristesa i decepció...

La mort de Michael Jackson ha destapat tota casta d'hipòtesis sobre la seva trajectòria personal i particularment sobre la seva degradació física, com a conseqüència sobretot de la metamorfosi artificial i de les seves addiccions. Tanmateix, ningú no ha posat en dubte la raça ni el seu origen, malgrat els seus esforços per convertir-se en un híbrid sense personalitat. És difícil voler ser dues coses al mateix temps. Ahir Agustí Colomines ens ho recordava en el seu article dedicat a Lord Ralf Dahrendorf, ‘un dels pocs acadèmics que havien sabut submergir-se en política sense perdre mai de vista el marc intel·lectual i moral que li havia de servir de garantia per a la gestió quotidiana de la democràcia'. De fet deu esser difícil això de passar de les aules al parlament o a un càrrec polític, perquè a les Balears n'hem vist desfilar alguns que han estat fins i tot incapaços d'exhaurir la legislatura, perquè no suportaven la pressió d'haver de compatibilitzar parlament i docència.

Tampoc no és el mateix exercir d'opinador i mantenir alguna responsabilitat en una institució, tot i que sigui menor com és ara el meu cas. Hom té, vull pensar que sortosament, l'experiència d'haver passat per les aules, per la redacció d'un mitjà i pels despatxos de l'administració i precisament per això hom ha tornat força respectuós amb els professionals que treballen en cadascun d'aquests àmbits. Respectuós a voltes des de la discrepància, la mateixa que he mantingut aquests dies amb l'amic Pep Verger respecte a algunes informacions de dB i amb l'article que publicava ahir Guillem Frontera, trist i decebut. Discrepar vol dir tenir un altre punt de vista i raonar-lo. Des de la meva òptica personal i des de les meves conviccions no compartesc ni l'argument ni la conclusió de l'amic Guillem i ho exposaré. Primer perquè intent que les meves decepcions i tristeses no depenen exclusivament d'una informació fragmentària, ni tan sols de l'impacte moral que aquesta pugui tenir en el meu estat d'ànim.

Segon, perquè hi ha casos en política que es poden personalitzar i unes altres que no, i en aquest cas concret consider injust carregar tota la irresponsabilitat sobre Antich, entre d'altres coses perquè se l'eleva a la categoria d'infrapresident i tampoc no compartesc aquesta línia immaculada i de coherència en el Consell fins fa alguns dies. Allò que estic manifestant forma part de les meves conviccions i ho escric des de la confiança i l'admiració. Des de la redacció de dB saben que l'exercici de discrepar de l'amic Guillem Frontera és únicament una manera de mostrar la meva tristesa i decepció davant la superficialitat i la visceralitat. O millor, davant allò que des del meu punt de vista perceb com a superficialitat i visceralitat, tot sabent que som negres per molts maquillatges i cirurgies que ens apliquem, i com a negres ens devem a uns valors i una identitat que defensam i defensarem, estic ben segur que plegats. Però en fi, quina tristesa, quina decepció...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa mes de 13 anys
Podries tenir el detall de dir en quin diari va escriure l'article en Colomines: l'Avui.
I per tal que puguem valorar el teu retret a en Guillem Frontera no seria millor que diguessis expressament que ets tot un director general del...Consell de Mallorca!
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente