"Mirau per exemple aquest quadre de Susanna i els vells, del Tintoretto. Quan ella mira aquesta pintura resta convençuda que és Susanna i viu el seu paper profundament i, aleshores, es converteix en la casta Susanna que es banya tranquil·lament mentre els badocs senils no li lleven l'ull del damunt. Ho enteneu, això? La mateixa escena ens mostra Von Stuck i també és molt coneguda la de Gustave Doré. Hom es demana el que pot passar, dins aquesta situació, amb una al·lota com aquesta. Què pensa ella? Què hi ha dins el seu cap? És conscient que els vells l'espien? O bé és ella que, en el fons, li agrada exhibir-se al davant d'ells? Tal volta, vol oferir a aqueixes velles mirades l'espectacle triomfant del seu jove cos. Inundar amb el darrer raig de llum llur melancòlica resignació, el cos despullat de la dona jove que és com una explosió d'optimisme, prova absoluta que la vida és indomable.

Una primavera que reneix després de cada hivern. I és que als vells se'ls amuntega i arracona perquè són considerats inútils, perquè diuen que molesten tothom, ningú es preocupa de la seva paorosa nostàlgia per la jovenesa perduda, ni de la seva exclusió de l'oneig barbollant de la vida, condemnats a romandre sols, a veure en els ulls de l'altre el reflex de la seva tristor infinita... I de cop i volta arriba Susanna amb la seva sang jove, la seva carn ferma, i el cor dels vells batega i els seus ulls es mullen d'emoció, d'èxtasi, durant el meravellós instant de gràcia..." Aquests textos pertanyen a l'obra del guionista i dibuixant Milo Manara (Luson, Bolzano, Itàlia, 1945) titulada El camí ocult, un àlbum de còmics que a través de les aventures urbanes de Giuseppe Bergman, el seu millor personatge, ens porta a un univers molt particular, oníric i sensual, d'imaginació de gran volada i llenguatge transgressor. Amb aquest bagatge s'interna en el "camí ocult" de les arts pictòriques.

Milo Manara és el pseudònim de Maurillo Manara, que volia ser pintor en la seva vocació inicial, havent estat assistent de l'escultor espanyol Miguel Ortiz Berrocal. Durant els seus estudis d'arquitectura a la Universitat de Venècia, publicava el seu primer còmic (1968) i el 1972 dibuixava la serie Jolanda d'Almaviva, amb guió de Francesco Rubino. La seva obra en el món del còmic ha estat nombrosa en títols i arguments, de manera que alguns d'aquests han estat portats al teatre, la televisió i el cinema. Manara ha col·laborat també amb Federico Fellini, Pedro Almodóvar i altres directors cinematogràfics de reconeguda fama. Es dedica igualment a la il·lustració i la publicitat amb un estil que li és ben propi.