Josep-Lluís Carod Rovira publicava un article en El periódico titulat "Una Catalunya d'èxit", que constitueix un dels pocs antídots amb cap i peus -útil, diria- contra el desànim en què ens abandona una gestió confusa i confusionària de la crisi. Carod Rovira escriu clar, la seva prosa és perfectament útil als seus propòsits, que en aquest cas se centren a ponderar la feina feta a Catalunya per investigadors i empreses en el camp de la biotècnica, que veu com a estendard o marca distintiva de la Catalunya moderna. Intervencions en la vida pública com l'article de Carod Rovira són les que empelten en el cos desganat de la nostra societat uns brots de nova vida. Servidor ja no record des de quan el patriotisme, i fins i tot la consciència ciutadana, obliga a crear i difondre missatges positius per a exorcitzar la desmoralització que ens assetja.

Una realitat crua, un horitzó opac són realitats generals que debiliten les defenses contra la desesperança. Els governants s'arroguen el deure de mantenir-nos amb l'esperit falaguer. Però la majoria ofenen la intel·ligència dels ciutadans en l'exercici d'una tasca que s'ha de basar en la veritat i s'ha d'expressar amb finor, amb subtilesa. Res tan contrari als objectius com la mitja mentida o la mitja veritat, ambdues demolidores a curt termini. Les il·lusions perdudes en el frec amb la vida quotidiana ja no es recuperaran, si és que es basaven en estratègies narcotitzants. Des de la indefinició penosa de la crisi, i més recentment de la recessió, fins als calendaris de la recuperació, passant per la valoració a l'alta temerària de símptomes de millora, reals o ficticis, diríem que la voluntat de mantenir-nos amb l'optimisme desbordant ha estat una broma de molt mal gust.

No era menester la feina carronyaire de tants d'elements de l'oposició perquè la gestió de l'estat d'ànim es revelàs una farsa. L'article de Carod Rovira s'afegeix a altres accions i gestos de gran utilitat perquè posen en valor allò que és valuós. Els ciutadans hem de saber si el país té futur i en quins territoris hi ha més basament per construir-lo. És clar que el país no ha deixat de fer feina, però la crisi l'ha alentida i l'ha obstaculitzada -i, no ens enganyem, l'ha destruïda- en uns àmbits més que en uns altres. La primera necessitat és una informació clara, és amb una clara consciència de la situació que podem dosificar i distribuir les nostres reserves de confiança.
Just el contrari ens passa aquí amb el turisme.

Sotmesa aquesta activitat a tants de factors externs, incontrolables, no és fàcil orientar-se en les expectatives que genera, i per això mateix la informació hauria de sotmetre's a uns controls de qualitat exhaustius. No se'ns ha d'atordir amb missatges incerts i contradictoris, que, per exemple, il·luminen o esvaeixen l'esperança de tantes famílies pendents d'un contracte en un hotel, en un restaurant, on sia que el turisme requereixi el treball humà. La veritat pot ser dura, però és l'únic mapa on vénen traçats els camins amb futur i les estacions abandonades.