Quan observam gravats de personatges menorquins del segle XVIII, és a dir, del temps de la dominació britànica de l'illa, ens criden l'atenció uns capells d'ales amples que eren característics de les indumentàries dels quàquers i que, probablement, es varen estendre a les colònies. Però... qui eren els quàquers? El mot significa "aquells que tremolen", i això es referia al fet que els seus oradors caiguessin en èxtasi o es vessin atacats de convulsions en el decurs de les seves pràctiques religioses. Es tractava d'una fracció del protestantisme que s'havia separat de les esglésies presbiteriana i anglicana. Entre d'ells es deien "els amics" i no volien bisbes ni pastors, sinó que cada un era el seu propi pastor, il·luminat i santificat directament per l'Esperit de Déu. Tots aquells que es sentien inspirats per l'Esperit podien prendre la paraula, fins i tot les dones.

El bessó de tot plegat és que els quàquers interpretaven literalment la Bíblia; es nagaven a jurar, fins i tot al davant dels tribunals, no volien ser soldats per no haver de matar; es negaven a pagar delmes perquè no deien res de tot això les Escriptures; renunciaven al joc, la dansa i, en general, a quasi tot espectacle i divertiment, ja que, com deien, tot el que fas ha de ser exclusivament per a la glòria de Déu. Ja molt exagerant en els seus costums, no volien dur botons en els seus vestits perquè deien que era un ornament vanitós i, per això, hi feien servir les llaçades. Tothom, per a ells, fins i tot els reis, eren tractats de tu i tota mena de cerimònies eren proscrites, entre les quals el baptisme, puix que negaven el pecat original.

Tampoc creien en la predestinació, rebutjaven les llums de la raó i condemnaven els filòsofs. No és estrany que els quàquers fossin odiats per tota l'Anglaterra i, d'entre d'ells, Wiliam Penn, que pertanyia a una il·lustre família molt relacionada amb la Casa Reial. William Penn es dedicà en cos i ànima a promoure aquella religió i, atès que el rei Charles II estàs en deute amb el pare de William, una considerable suma de diners que no li podia pagar, arranjà la cosa tot cedint en propietat als quàquers un extens territori a l'oest del riu Delaware, i allà va anar William seguit de tota aquella gent. Al territori li donaren el nom de Penssilvània, ésa dir, la "selva de Penn", on ràpidament desenvoluparien la colònia sota un ample règim de llibertat. Cap creença era perseguida i tothom podia opinar, tot el contrari que a la resta de Nova Anglaterra, on governava el mateix rigor que a la metròpoli. Els quàquers fundaven l'any 1683 la seva emblemàtica Filadèlfia, paraula grega que significa "amor fraternal". Amb això ho tenien quasi tot dit.