A mi de ben petitona em varen ensenyar que no ofèn qui vol, sinó qui pot. Una dita útil que m'ha servit en moltes ocasions per intentar contraatacar una senyora ofensa, d'aquestes que fan tant de mal que millor ni parlar-ne. Per això, quan ara escolt els arguments dels "ofesos" peperos contra el vídeo socialista de la campanya europea, em record de la dita.
Els demòcrates o lliberals, com així els agrada definir-se, diuen que no es veuen representats amb afirmacions homòfobes, xenòfobes, neolliberals i fonamentalistes. Els que patim, de tant en tant, emissores com la Cope discrepam radicalment, fins i tot després d'escoltar el talibà estrella parlar de l'avortament, de la ministra Aído i de ZParo pensam que el vídeo electoral és bastant discret.
Caricatures electoralistes al marge, és obvi que la imatge que vol donar el PP no es correspon amb la que transmet. Sembla com si el projecte de centre que va vendre intel·ligentment Aznar per aconseguir la seva primera victòria ja no pogués funcionar. El PSOE ha apostat per la radicalització dels tòpics mostrant-se ells mateixos com el paradigma de la "progressia", la nostra esperança blanca dels drets civils i socials davant una dreta cavernícola i insolidària.
Els matisos no importen... els socialistes no se n'amaguen... el que realment els preocupa no és el que pensen els milions de dretans europeus, sinó que aquests aniran a votar. Hi ha nervis als partits polítics i a ningú no li sorprèn, estan en joc bon sous i poca cosa per fer. Encara així, n'hi ha com Mayor Oreja que ni tan sols són capaços de complir una expectativa tan baixa. L'eurodiputat conservador és qui ha fet menys feina de tot l'hemicicle europeu.
I mentre a l'arena política continua l'intercanvi de missatges per veure qui s'endú la millor part de la loteria europea, aquí al nostre petit Estat europeu hi ha presidents de comunitats autònomes que van als jutjats a declarar com a imputats per un presumpte delicte de suborn i surten aclamats, a crits de president, president, com si fossin estrelles de rock. Gènova 13 i bona part del poble valencià li ha donat el vistiplau, l'espectacle de la democràcia pot continuar.
