Amb la mateixa puntualitat que Manuel Vicent desplega cada primavera l'article anual sobre el repetit (i artístic, diuen: quina barra!) espectacle de torturar un toro damunt la sorra i davant la multitud, jo em podria comprometre a divulgar les gestes d'algun president de club de futbol, perquè no hi ha dia que faltin motius per dedicar uns minuts a l'espectacle que representen. Ara que, ben mirat, més que el gènere periodístic, el tradicional guinyol hi diria molt més, per donar fe de les gestes dels amos de la cosa futbolística, incessants en l'afany de donar lliçons de gestió empresarial en aquests temps de desconcert i túnels obscurs.
I tot això, i el que no sabem ni sabrem mai, que els hem de reconèixer! Està el personal més que amoïnat per la crisi i el neguit hipotecari, i més que atemorit pel canvi climàtic i les trifulgues polítiques, i arriba Don Florentino dient, amb veu suau i segura: "Tranquils tots, que aquí arribo per gastar-me dos-cents o tres-cents milions (d'euros) en quatre o cinc jugadors que ens entretinguin la pròxima temporada". Si fos més precís, diria: "Aquí arribo perquè us gasteu tots ...", però això és un detall que no té importància, com no la té que el punt de partida del club de Don Florentino sigui un dèficit d'uns cinc-cents milions d'euros, que ningú no coneix amb seguretat perquè els clubs de futbol poden gastar i gastar sense control ni llàstima ben segurs que al final arribarà l'administració a tapar els forats (amb els nostres diners, què hi farem). Així que gastem dos-cents o tres-cents milions (d'euros) per continuar la guinyolada, que s'afegiran als milions que hi dediquem cada any, a la cosa futbolística, perquè la pilota corri damunt la gespa i els intermediaris es folrin com en cap altre ofici, i perquè tot quedi ben regat i amanit pels incomptables dinars i sopars que aquest guinyol suposa, dia rere dia, setmana rere setmana, any rere any. Visca Don Florentino!, doncs, crida el personal, mentre algú potser es demanarà què no faria Berlanga amb personatges com aquest.
L'exaltació del públic del guinyol és tal que Don Florentino ha obert una web perquè li diguin com ha de gastar aquestes quantitats fantàstiques, i l'entusiasme és tal que ja és un lloc comú, a punt de quedar curt, comparar Don Florentino amb Obama, i un no acaba d'entendre com és que aquest home no ha arribat encara al Ministeri d'Economia, i d'Esports, i de Sanitat, des d'on elevaria la moral patriòtica com cap altra teràpia.
Res. Dues o tres requalificacions i dues o tres modificacions més de la legislació i... a pagar! (I a menjar i a beure, per descomptat, encara que Don Florentino té tot l'aspecte de deixar per als col·laboradors aquestes inevitables obligacions de la taula i la sobretaula). Tanmateix, els diaris anglesos ja han adoptat el mot "galactic" per donar notícies del guinyol de Don Florentino, i el més probable és que Don Florentino sigui només un senyal, un prototip, un indicador d'on és la raó i el seny i com d'equivocats estam els que no ens morim de rialles amb el guinyol que encapçala.
