Fa 25 anys que un grup de gent de Sant Joan va fer arribar el senyal de TV3 fins a unes solls de porcs, abandonades, que en Peremaiol tenia damunt els turons del Revellar. En Pep des Saig, n'Andreu de Gossalba, es Ciutadà, en Joan Marió, en Miquel Mena i altres havien captat un senyal que des del coll de la Batalla, a la serra de Tramuntana, venia del Tibidabo i repetia TV3 cap a Selva.
D'allà el capturàvem i la gent santjoanera duia cadires i vèiem, sobretot, el Barça. Agafaven l'electricitat d'un endoll de ca meva. Un any després, l'any 1985, es crea Voltor, una societat germana de l'OCB, que a través d'una subscripció popular muntà repetidors a la serra d'Alfàbia i féu arribar les televisions i ràdios catalanes, i valencianes, a Mallorca. Un esforç lloable per a la normalització de la nostra llengua. No sense dificultats polítiques i personals. Algú hi posà petardos (el gonella Jaime Martorell, mort aquesta setmana) i les qüestions de tipus legal -era alegal, no il·legal- se solucionaren.
Ja un pic sintonitzada TV3, els governants no gosaren tornar enrere el senyal, com sí que ho ha fet el president de la Generalitat valenciana, ben trajeat, alimentant l'anticatalanisme -que es desfà quan la gent està ben informada-, posant portes a foravila en un moment en què els valencians poden veure desenes o centenars de canals. Aquí estigué a punt de passar, diuen que Alfonso Guerra digué que no volia consentir que els mallorquins veiessin en Jordi Pujol. Tot sigui dit que el model de TV3 es va allunyar del que volia un altre ministre, Rodolfo Martín Villa, que havia pensat per als tercers canals una espècie de televisions antropològiques que només emetessin programes d'artesania i de balls folklòrics. TV3 optà per un format de televisió modern, de qualitat, generalista i en català. Fins i tot les pel·lícules, davant l'escàndol hipòcrita de gent d'aquí que se'n fotia que grans actors de Hollywood parlassin en català. Encara escaïnen.
L'apagament analògic i la captació de la Televisió Digital Terrestre (TDT) obre una sèrie d'interrogants respecte a com serà l'espai comunicacional en català. Pareix un contrasentit però, en un món on es reben ja centenars de canals, es "territorialitza" més que abans la recepció, les fronteres digitals ‘terrestres' són més fortes. No és viable, almanco de moment, que algun hacker ètic -de l'estil dels santjoaners o de Voltor- possibiliti la captació i distribució de senyals digitals i els faci arribar a les nostres antenes, que és per on, encara, la gent veu majoritàriament la televisió. I en veu molta: quatre hores cada dia de mitjana.
Què ha passat en aquests 25 anys? Aparegueren les televisions privades, les de pagament, les que es capten per satèl·lit, per cable, IB3, TVMallorca, les locals, els ordinadors amb internet, els telèfons mòbils, les consoles de jocs... tot ens ha introduït en una societat "multipantalla" i "multicanal". Si ho sumam, hi dedicam sis hores de la vida diària. Hem abandonat la forma canònica de veure imatges, ara anam d'una pantalla a una altra, feim zàping, botant del satèl·lit al TDT, en un exercici fragmentat i discontinu.
La paleotelevisió s'ha acabat, entram dins un món interactiu, d'atenció dispersa i simultània a diverses fonts d'informació (la família entre elles). A això responen les televisions amb noves maneres de captar l'atenció, ja sigui amb nous gèneres o amb programes comprimits -com a píndoles- o fent pagar pels canals temàtics preferits. Un món multicanal, amb bregues: no recorden la d'Aznar contra Polanco? O la guerra pels drets de l'emissió del futbol, que encara ara dura, amb Mediapro i la Sexta? Ara som davant un canvi.
El panorama que dibuixa la TDT a les Balears, a més de l'augment de la qualitat de recepció i de la interactivitat -permetrà la burocràcia amb l'administració, comprar programes i jugar a loteries, tot sigui dit-, és la recepció de 38 senyals (quatre d'ells en previsió de rebre televisions autonòmiques en català, dues de Catalunya, una de València i una d'Andorra). Vint-i-dos d'estatals, quatre d'autonòmics, quatre d'insulars i quatre de locals a cada una de les diverses demarcacions de les Balears. Tot regulat, de la concessió del domini públic de senyals fins a les concessions dins els diferents canals múltiplex. Veurem com ho fan les televisions per atreure audiència, sobre la qual reposa el mercat publicitari, o per aconseguir que la gent "pagui" directament per continguts, principalment l'esport. Jaume Roures, un bon lector del futur audiovisual, diu que Gol TV vendrà partits de futbol a un euro per TDT.
Al meu ordinador dos operadors m'ofereixen 500 emissores de ràdio, tres d'elles emeten només música de The Beatles. Paradoxalment aquesta multiplicació de canals -la globalització audiovisual encamellada damunt les Tecnologies de la Comunicació i la Informació- és "glocal" (global i local), coincideix amb la proliferació de canals locals, insulars i autonòmics, els quals, a través de l'emissió de continguts de proximitat, amb les formes culturals pròpies, en la nostra llengua o amb la quotidianitat del lloc (on no hi arriben les grans cadenes o no els és rendible, ni possible) proven la seva particular estratègia de seducció dels televidents.
Cal anar llegint els canvis que vénen i convendria que els interessats en l'espai comunicacional català ho fessin, més enllà de si IB3 tapa o no tapa TV3, o si ho fa TV3. L'escenari de futur canvia molt. Canviaren ja fa temps els intermediaris, Voltor deixà de ser l'interlocutor amb TV3 quan el president Maragall signà amb Jaume Matas un acord de reciprocitat de les respectives entitats que gestionen els mitjans de comunicació públics autonòmics, també amb la Generalitat valenciana. El model de convergència digital marca molt més rotundament que abans les fronteres de les televisions a diferents escales: estatal, autonòmica, illenca i local, per no dir que, a la seva manera, intenta regularitzar l'espai comunicacional.
Efectivament, s'ha de fer pressió per tal que els senyals en català ens arribin a través de múltiplex pagats per les administracions públiques, molt preocupades per veure com es posicionen en un món multipantalla. TV de Mallorca prest es veurà en TDT, IB3 ja s'hi veu, ara ja tota en català, s'està discutint ara el seu "full de ruta", mentre el seu director general preveu un segon canal, canals temàtics musicals i esportius -amb TV3- un diari digital, recuperació de Som Ràdio..., però fan falta més doblers per poder subvenir a aquests projectes.
Discutim amb Jaume Sureda que troba abusiu que el pressupost de IB3 sigui ja major que el de la nostra universitat. Li dic que, des d'una tessitura d'anàlisi social, és el que toca. I li record una conversa amb Manuel Castells, el millor analista mundial de la nova societat interconnectada, professor universitari com nosaltres: "L'estat avui en dia s'ha convertit en un actor secundari com a instrument de dominació; l'essencial de la dominació social passa avui per canals culturals i aquests són els mitjans de comunicació. No només la televisió o internet, sinó els centres audiovisuals on es ‘pensen' les produccions i difusions d'idees; la universitat de cada pic en produeix més poques". Vius i ungles!
