En un article publicat el maig del 1922 al Berliner Bölsen-Courier, Joseph Roth (Brody, Galitzia, 1894-París, 1939), periodista i escriptor austríac, que en les seves obres va descriure la decadència del món que li va tocar viure, parlava d'una dona delinqüent i incendiària i com veient-la, acurada en el vestir i galant en el tracte, ningú no s'hauria imaginat que s'amagaven en el seu interior tendències assassines: "Madame Prompteux va viure trenta-sis anys a províncies com a esposa i mare, i voleu dir que ningú no pogué endevinar les seves capacitats i instints? Quantes persones de trenta o més anys viuen a províncies, a Saalfeld o Bitterfeld, a Berlín, a un o altre carrer, parlam amb elles, menjam amb elles, tenim amics comuns, i elles mateixes no saben que profundament els pren el gust per l'assassinat i un desig ardent de perdició? Les nostres cares són inofensives i el nostre decurs vital un gest emmascarador.

No sabem res de nosaltres mateixos. Les nostres peculiaritats no són tal volta conseqüències del nostre caràcter i, com el nostre procedir de cada dia, només oculten i desfiguren de manera enganyosa". Com a periodista, Joseph Roth havia conegut una llarga llista de fets criminals i hi cercava un cert sentit psicològic. Des de les columnes del Neue Berliner Zeitung, el Prager Tagblatt, el Berliner Börsen-Courier, el Freie Deutsche Bühne, el Der Tag, el Das Blaue Heft, el Frankfurten Zeitung... havia hagut de veure moltes conductes irracionals en la raça humana. Però tampoc la vida de Roth no s'alliberava del malson i la tragèdia. De família jueva, no va conèixer son pare i en un atac de bogeria abandonà la llar poc temps després de casar-se.

Es va criar a Viena i, allà estant, fou estimoni de l'esbucament de l'Imperi austrohongarès, el restabliment del qual anhelaria anys després. El 1920 anà a viure a Berlín, on esdevingué el corresponsal de més prestigi en la premsa alemanya, de manera que en aquella època els seus problemes econòmics trobaren llarga solució. El 1933 amb l'arribada de Hitler al poder i la creació del Tercer Reich va veure que la vida en el seu país era impossible, ideològicament i racialment, per ser jueu. La seva dona, Friederike, fou ingressada a un manicomi i els nazis la feren desaparèixer amb una injecció letal. Joseph, altament deprimit, pogué sortir d'Alemanya, amb més sort que molts altres per als quals la fugita era ja impossible, i s'exilià a París. L'alcohol fou aleshores el seu fals amic i a poc a poc s'aniria extingint, no sense abans interessar-se pel catolicisme. Morí el 1939.
En resum, la tragèdia d'aparences fatalistes.