Quan es fa una cosa ben feta, és normal que els autors es sentin satisfets i a pler dins la seva pell, està bé, és perfectament comprensible i justa la dosi d'autoestima, igualment que quan són culpables d'una malifeta el que toca és el penediment i el propòsit d'esmena. Però per la mateixa regla de tres que no és de bona criança acarnissar-se amb els errors, també en mallorquí del Pla és considerat xerec, bufa i sobrat, bravejar de demés dels encerts, refregar-los pels morros amb exageració, ventar-los amb creixement passat de revolucions. La nostra terra quasi sempre ha sabut apreciar la mesura en qualsevol exteriorització emocional. Amb qualque excepció certament, que tota norma sol tenir randetes. Pensava ara mateix amb un senyor que fa poc temps comandava molt per aquí i no li bastava pa ni pasta i que aquests darrers temps es cerca la vida ponent enllà, tot ho feia a l'engròs que basti, a raig i roll, fins al punt que diuen els entesos que els meus néts que encara han de néixer, seran a temps de pagar la despesa més interessos.

Ho venia a dir avui pel cartellarro que han envergat a la façana de l'Ajuntament del meu poble, la vila de Sineu, emblemàtic lloc. La tafarra canta cosa lletja. Ofensiu esperpent totalment fora d'escala ni proporció. Vull recordar als lectors que la Sala d'aquí està ubicada al convent que l'ordre religiosa dels Mínims edificà, crec recordar que a principis del segle XVIII, o sigui, és un edifici singular (Bé d'Interès Cultural "BIC") que després passà a propietat municipal. Quan jo era al·lot, a més d'haver-hi les dependències administratives del poble, hi havia els locals de la "vieja guardia" de la Falange Española Tradicionalista i de les JONS ("Juntas de Ofensiva Nacional sindicalista", com saben ben bé els que, com jo mateix, hagueren d'estudiar "Formación del Espíritu Nacional", més coneguda en llenguatge d'argot estudiantil com l'assignatura de "Política"), endemés d'ubicar-s'hi la caserna de la guàrdia civil, les oficines pertinents i els habitacles de les seves famílies.

Amb les primeres fornades d'ajuntaments democràtics, els guàrdies civils traslladaren les seves instal·lacions a un escorxador fallit construït al vial de cintura, ben curiós i present per cert, i alguns d'aquells espais del convent varen esser recuperats i rehabilitats com a sales d'actes i exposicions, quedant-ne bona part en suspensió, tancat, en espera de temps de millors pressuposts. Ara ha arribada aquella esperada ocasió, i d'aquí a poc temps tendrem una biblioteca espaiosa i més sales d'exposicions, a més, tot l'edifici en si quedarà dignificat i reconstruït per a sempre més.

Però allò que dèiem de la fanfarronada, a la mateixa façana principal de la Sala (vull insistir: segle XVIII, "BIC") per imposició estatal hi han envergat un cartellarro de devers 4 x 4 metres, bestial, a dos metres de l'asfalt del carrer, que tapa una part important del frontis, canta una cosa grossa, i diu talment: "Obra promovida por el Ayuntamiento de Sineu/ Contratista: Cimientos y Construcciones SL/ Denominación del proyecto: Projecte de biblioteca i sala d'exposicions al convent dels Mínims de Sineu./ Presupuesto 557.972,20 €/ Plazo de ejecución: 8 meses./ (Plan Español para el Estímulo de la Economía y Empleo)/ Gobierno de España/ Ministerio de Administraciones Públicas". Arribat aquí, em remet al títol: el cartell no és que tan sols normativament digui el que ha de dir, si no que, aprofita el renou del tren per amollar el madrileny pet contingut i fa la gran forasterada bravejadora. Ja ho val.