De l'amable i càustica sèrie "Sí, senyor ministre", m'ha quedat a la memòria una seqüència que demostraria que la formulació de la pregunta a l'opinió pública determina la resposta. Per exemple: vols exposar la vida de soldats en guerres alienes?, demana clamorosament un no. Voldries que els teus soldats salvassin la vida de dones i nins innocents?, exigeix un sí. En un cas i l'altre, es tractaria del mateix: d'enviar soldats a intervenir en conflictes fora de les fronteres, on exposarien les seves vides i on, també, podrien salvar vides d'innocents. D'exemples d'aquesta espècie de broma n'hi ha a balquena, i no costa gaire fabricar-ne de nous. En tot cas, es tractaria de saber si en el govern de les institucions que volen emprendre petites o grans reformes, projectes revolucionaris o mínimes intervencions en el que ja està fet, hi ha persones capacitades per explicar adequadament les coses.

Ara mateix, quins arguments es deuen haver enarborat davant els veïnats de la plaça de la Porta de Santa Caterina (antiga Jinetes de Alcalá), que hagin afirmat els veïnats en la voluntat de mantenir un obelisc en memòria d'un episodi bèl·lic en honor dels vencedors de la guerra civil? Hi ha una llei, hi ha una voluntat de concòrdia, de convivència... Cert que també hi ha ciutadans i ciutadanes que es tanquen en una inamovible rebequeria. En aquests casos, la llei, els reglaments o les ordenances contenen la filosofia que ha de prevaler.
De l'actual equip de govern de Cort s'esperava que a hores d'ara ja hauria resolt unes quantes qüestions que el PP es va entestar a mantenir en l'àmbit de la confrontació. Ha desaparegut la creu dels Caídos, entre la Seu i l'Almudaina, però la caserna d'Enginyers (o abans ho era), a les avingudes, encara ostenta un escut preconstitucional amb una desimboltura digna d'una causa millor.

Com que aquest escut fa part de la façana de l'edifici, l'Ajuntament hi deu tenir alguna cosa a dir. I què ha passat amb el monument al creuer Baleares, de sa Feixina? L'equip de govern municipal pot entendre el desbarat de la situació actual d'aquest monument i té coneixements i solucions per a posar ordre en aquesta espècie d'instal·lació sobre el caos de la història. Aquestes qüestions deuen fer part del capítol de "coses petites", immediates, a peu de carrer, que figuraven en lloc preferent en la campanya dels socialistes. I està vist que a les petites coses encara no els ha arribat el torn: tant si es tracta de curar ferides obertes a la memòria, com si s'ha de respectar el dret dels ciutadans a dormir. A dormir, deim, perquè el de llegir o escoltar música, o simplement badocar beatíficament, ja sembla irrecuperable. Més d'una vegada servidor m'he preguntat per què he de pagar el sou a gent que permet que l'entorn en el qual visc es degradi. Però això és Palma, una de les ciutats més inhabitables i fins inhòspites de l'Estat, sobretot en aquelles zones on vivim els pobres i les classes mitjanes. Els rics sempre ho tenen una meravella, amb la dreta i amb això d'ara.