Sempre m'ha semblat injusta la discriminació de les persones, sigui quina en sigui la causa. I una de les més antigues i persistents és la que afecta les dones. La veritat és que al llarg del segle XX, a poc a poc, s'han anat eliminant la majoria de les discriminacions legals contra el sexe femení i avui en dia, com a mínim als països occidentals, la legislació és molt igualitària. Allà on no s'ha avançat prou, emperò, és dins el món de l'empresa. Al fet que la majoria dels dirigents siguin homes cal afegir-hi la que a mi em sembla la injustícia més grossa de totes: la diferència salarial entre dues persones que fan la mateixa feina, pel simple fet que són de sexes distints.
Aquesta pràctica, que segons el meu parer és pròpia de temps molt llunyans, encara es practica a moltes empreses i, fins i tot, en els contractes nous. Aquests dies m'acab d'assabentar de l'existència de l'Informe Juventud en España 2008, elaborat per l'Institut de la Joventut del Ministeri d'Igualtat, que estudia com són els joves d'avui en dia, els seus hàbits i comportaments i la seva situació dins la soceitat. Hi ha una sèrie de dades que m'han cridat molt l'atenció, però en aquest article només em vull referir a dues d'elles que, a parer meu, no es podrien entendre si no es produís aquesta discriminació contra les dones que esmentava abans.
La primera dada és que les al·lotes estudien més que els al·lots. Per donar una sola dada basta dir que les que arriben a assolir una titulació superior són el 17,2% en el cas de les dones i només el 14,1% en el cas dels homes. Com que les dones estudien més, aleshores cal suposar que estan més preparades per a la seva integració a un lloc de feina de més responsabilitat i, per tant, toquen tenir una remuneració superior. Idò no, perquè una altra de les dades ens indica que els ingressos femenins només són un 76,7% dels masculins. De l'encreuament d'aquestes dues informacions no ens queda més remei que concloure que avui en dia hi continua havent discriminació laboral per motius de gènere.
Una de dues, o bé les empreses no apliquen el principi que a igualtat de feina igualtat de sou, o, simplement, no tenen en compte la major preparació de les dones a l'hora d'oferir-los els llocs de treball que els correspondria per la seva preparació. Ambdues possibilitats impliquen una discriminació injusta. I la cosa és més greu, perquè no parlam del segle passat, sinó que ens referim als joves que en aquest moment tenen entre devuit i vint-i-nou anys, la majoria dels quals, per tant, hauran assolit el seu primer contracte laboral ja dins el segle XXI.
Hom suposa que aquestes coses ja no toquen passar avui en dia, que la societat és prou conscient de la igualtat de gènere i la legislació prou clara com perquè s'extirpi aquest tipus de pràctica. Però les dades ens indiquen clarament que no. Com que a la funció pública no succeeixen aquestes coses, és evident que encara queden molts d'empresaris i executius que no creuen que una dona es meresqui cobrar igual que un home si fa la mateixa feina, o que pugui ascendir a un lloc de més responsabilitat si té els coneixements i la preparació que li ho permeten. I això que dins el món empresarial està de moda la responsabilitat social corporativa!
