Umberto Ecco publicà a principi de 1970 un assaig que es titulava El públic, manipula la televisió?, on plantejava que els directius de les cadenes italianes eren esclaus de les seves audiències i no les audiències esclaves de les televisions. Al contrari que les ràdios i els diaris, les televisions no tenen un públic fidel. A les televisions se les mira si allò que ofereixen té interès. Una qüestió tan elemental com aquesta i formulada ja fa devers 40 anys no va ser tinguda en compte per l'expresident Jaume Matas quan decidí, de manera personal, posar en marxa la televisió IB3. A les Balears, en 2005, no hi havia cap model audiovisual ni cap estudi que justifiqués l'interès o la utilitat d'una televisió autonòmica.

IB3 nasqué a la brava i es desenvolupà de manera improvisada gràcies a l'esforç i a la il·lusió de molts de tècnics i professionals. A IB3 hi cabia tot allò que fos ‘políticament correcte' als ulls del seu creador. Els informatius eren dignes, però el nacionalisme illenc estava proscrit, s'emetien les mateixes pel·lícules en castellà que ja havíem vist per la Primera i sortien presentadors madrilenys astorats pel menjars coents que es fan a sa Pobla, tertulians -també madrilenys- que feien callar directors generals del Govern que parlaven en català, o càmeres ocultes -també madrilenyes- que espiaven paisans nostres, com el pare March, Aina Calafat i altres defensors de la Real. Estava clar que Matas havia concebut IB3 sense un model, però sí amb un fin.

Tanmateix, aquella televisió no serví al seu creador per guanyàr les eleccions de 2007. El Govern que succeí el de Matas determinà que el català seria la llengua vehicular d'IB3. També imposà criteris més professionals que no polítics i retallà despeses. Però no resolgué el model televisiu, que continuà estant en l'aire o, més ben dit, en mans del director general i del seu equip. Antoni Martorell i la resta d'executius d'IB3 han tingut fins ara una responsabilitat majúscula. Les forces polítiques no han cercat el consens per al futur model televisiu, ans el contrari, fins ara se n'han desentès. El Pacte defensa en públic la tasca del director general, sigui quina sigui, i l'oposició la criminalitza, també sigui quina sigui, sense adonar-se que és competència de tots ells decidir què ha de ser IB3. El manfutisme d'uns i la crítica dels altres hauran d'haver estat frustrants per a una televisió que s'ha vist obligada a moure's segons intuïa quin era l'interès general i quins els índexs d'audiència, amb un pressuposts que, per molts que siguin, tampoc no arreglen el problema.