Poc més o menys a la mateixa hora que Zapatero anunciava, en el Parlament espanyol, que el proper curs dotarà amb un ordinador cada un dels escolars de cinquè de Primària d'escoles públiques i concertades, en un escenari força més modest Vicent Partal afirmava, en una conferència sobre la nova xarxa humana que les tecnologies ajuden a tramar, que del sistema escolar s'ha de parlar amb els pressupostos a la mà, amb la qual cosa volia significar que no es poden abordar els problemes que té l'educació sense els diners necessaris per a la implementació de les solucions.
Tot i que encara no coneixia la mesura que s'estava anunciant en el Congrés, em vaig apuntar la frase per vàries raons: primer, per la seva contundència i, segon, per discutir-li a la recerca de matisos ben necessaris: calen diners i moltes més coses. Estic convençut que la mesura anunciada per Zapatero m'hauria servit com a exemple d'un d'aquests matisos i és que de ben poc serviran aquests ordinadors si la seva implantació no va acompanyada dels canvis metodològics associats a la natura del coneixement que les tecnologies digitals han configurat. Vull dir que aquests ordinadors -destinats, segons Zapatero, a ajudar els escolars a fer els deures- tindran molt poc paper si, per exemple, entre aquests deures hi ha la realització d'arrels quadrades, fent servir l'odiat i oblidat algorisme de les caixetes de la nostra infantesa i que pot ser emprat com una icona de l'anacronisme de molts dels continguts escolars.
Vagi per endavant que no estic en contra de la mesura, ans el contrari, ja era hora que s'hi fes alguna cosa i per algun lloc calia començar, però em temo molt que la mesura no anirà acompanyada de les altres, molt més arriscades, vinculades als canvis metodològics i de continguts, per adaptar-los a la natura del coneixement dels nostres dies o, més ben dit, per a proporcionar als escolars la formació que necessiten per viure a la societat que els ha tocat i que, en bona part, està condicionada per la utilització massiva de les tecnologies digitals. Els llibres durant més de cinc-cents anys han configurat una forma de coneixement i avui han perdut el rol central i únic que havien tingut en aquesta tasca.
Per consegüent, ben igual que en el seu dia hom va articular el sistema escolar a l'entorn del llibre, justament per combatre l'escletxa que la seva introducció massiva havia provocat, avui per ventura s'hagi d'articular el nou sistema escolar a l'entorn de les tecnologies digitals, el nou instrument per a la generació, transmissió i conservació del coneixement. El problema és que, en el millor dels casos -i d'aquí la mancança de valentia-, l'únic que es pretén fer és introduir les noves eines i conservar l'estructura actual, la que pivota a l'entorn del llibre. No debades, les primeres veus que es varen poden escoltar en contra de l'anunci venien dels representants del passat -els editors de llibres escolars- que, pam endavant, pam enrere, vénen a reclamar que tot segueixi igual pel seu negoci.
Tot això sense oblidar les veus que llencen dubtes sobre la formació i capacitat dels mestres per encarar l'envit. A tots aquests, per fer-los callar, els mostraria els estudis que hi ha, arreu, que mostren que professors i alumnes ja fan servir les tecnologies digitals en les seves tasques, però no a classe. Per ventura, amb aquest envit quedarà palès que la manca de formació entre els mestres no és tanta com alguns diuen i, en tot cas, aquesta sí que és una d'aquelles coses que es poden arreglar amb diners, com ja s'està fent des de temps enrere amb, per exemple, cursos de formació en l'ús de les tecnologies digitals pels mestres.
En definitiva, si es tracta només d'una primera passa, benvinguda sigui aquesta mesura, tot i la bestiesa conceptual, tecnològica, econòmica i que mostra la covardia dels responsables governamentals de no optar obertament pel programari lliure en aquests ordinadors. Ara, si tot ha de quedar en això, en donar només els ordinadors primer als alumnes de cinquè i en anys successius la resta, tot plegat la cosa no serà gaire diferent d'allò d'emplenar la Seu d'ous. El pitjor que ens podria passar és que "tenir l'escola plena d'ordinadors" n'arribàs a ser un sinònim. El problema és que els antecedents no deixen gaire espai per a l'esperança.
