Si fóssim honestos

Amb un panorama com el descrit, les aficions futbolístiques de dues comunitats autònomes de majoria nacionalista i molt represaliades pel franquisme, els reis d'Espanya, l'himne espanyol i la copa del Rei... l'espectacle com a mínim s'esperava. Però l'expectativa no es va complir: les estelades, ikurrinyes i xiulets quan el rei entrà a la llotja, en el moment que sonava l'himne nacional, no es van retransmetre per televisió espanyola en temps real per moltes excuses i justificacions que s'engloben en una de tota sola: per por de sa por. Perquè encara que, a hores d'ara, els directius de televisió espanyola ja ens hagin oferit un cap de turc, o no, i moltes explicacions, l'honradesa ens diu que es fa difícil actuar amb normalitat en un país on en el nom de la Corona se segresten publicacions, s'imposen multes, se retiren càmeres fotogràfiques i se silencien històries.

Les injúries a la Corona són una premissa suficientment abstracta i subjectiva per poder-la esgrimir sempre que un representant de la justícia es vulgui agenollar, encara més. Això ho sabien els treballadors de televisió espanyola i tots aquells que ja, per principi, es qüestionen el trofeu i tot allò que fa olor de privilegis obsolets. De fet, molts comunicadors de dretes, d'aquests que tant han lamentat el "trencament d'Espanya" supòs que si poguessin també s'apuntarien a la xiulada. I és que dimecres a Mestalla el que realment els va empipar van ser les ikurrinyes, les estelades i, sobretot, la germanor entre les dues aficions rivals, però no enfrontades. I com que d'això no pot protestar ni el Borbó, es queden en l'anècdota, la magnifiquen i critiquen la censura. I jo que em pensava que la censura l'havien inventada ells.