A l’època que George Sand i Frederic Chopin visitaven Mallorca i hi restaven al llarg de l’hivern de 1838, un personatge menys conegut, també procedent de França, Joseph Tastu, literat i filòleg, hi havia fer una llarga estada. Erudit, trobà les portes obertes als arxius i biblioteques dels casals de Palma i pogué investigar còdexs miniats, portulans, mapes, manuscrits. Visità la costa de Tramuntana i de passeig per Valldemossa s’interessà per la Beata, de la història i llegenda de la qual prengué unes notes, que George Sand aprofitaria per al seu llibre sobre l’Illa. "Valldemossa és també la pàtria de Caterina Thomàs, beatificada el 1792 pel papa Pius VI.
La vida d’aquesta santa ha estat escrita moltes vegades i darrerament pel cardenal Antoni Despuig. Ofereix molts traços de graciosa ingenuïtat. Diu la llegenda que, havent afavorit Déu la seva servidora amb un seny precoç, se la va veure observar rigorosament els dejunis molt abans de tenir l’edat en què els prescriu l’Església. Des dels seus primers anys, es va decidir de no fer més que un menjar diari. La seva devoció pel Redentor i els Dolors de la seva Santa Mare era tan fervent que en els seus passejos recitava seguit, seguit el rosari, servint-se per a comptar les desenes d’avemaries de les fulles de les oliveres o dels llentiscles. La seva vocació pel recés espiritual i els exercicis religiosos, el seu allunyament dels balls i diversions profanes feren que fos coneguda com La Velleta.
Però la solitud i la seva abstinència foren recompensades per les visites dels àngels i de tota la cort celestial. Jesucrist, sa Mare i els sants es convertien en els seus servents; Maria tenia cura d’ella en les malalties; Sant Bru l’aixecava en les seves caigudes; Sant Antoni l’acompanyava en la fosca de la nit, duent-li i omplint-li la gerra a la font; Santa Caterina, la seva patrona, pentinava els seus cabells i feia tot el que hagués fet una mare atenta i vigilant; Sant Cosme i Sant Damià curaven les ferides que ella rebia en les seves lluites contra el diable, ja que les seves victòries no eren aconseguides sense combat, i finalment, Sant Pere i Sant Pau eren al seu costat per assistir-la i defensar-la de les temptacions. Abraçà la regla de Sant Agustí al convent de Santa Magdalena de Palma, essent exemple de penitents...".
Difícilment es podia separar ja aleshores, per molt rigorosos que fossin aquells erudits abeurats en l’enciclopedisme, la llegenda dels fets reals, ja que en aquest cas quedarien reduïts a unes dades genealògiques i a una cronologia amb llocs i conductes d’una extremada senzillesa, plena de silencis. Maria Antònia Salvà tocava un punt d’aquest rigor històric en dedicar uns versos a "Marquesina Gallard", mare de la santa: "Veniu, bona Marquesina,/ dels fons dels segles passats, / portant als braços honrats,/ la minyona Caterina". "En vostra galta turgent/ la sanitat de l’arboça,/ restareu per Valldemossa,/ gloriosa eternament". Entusiasme "beatífic" que contrasta amb aquells altres versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: "Llança el teu fum sobre la mòmia de Sor Tomassa./–Sor Tomassa que balla amb el cardenal Despuig vestit de diable.
