Isaac Asimov, en la seva A short history of chemistry i en el capítol dedicat a l’alquímia, escrivia que aquesta "en una orientació més mística es troba en treballs atribuïts a Arnau de Vilanova i a Ramon Llull, encara que no és segur que en fossin ells els autors veritables. Aquests escrits es troben profundament fonamentats en la idea de la transmutació i s’ha suposat, fins i tot per via tradicional, que Llull fabricà or per al malbaratador Enric II d’Anglaterra. Però el més important dels alquimistes medievals no es coneix pel seu nom, ja que escriví amb el pseudònim de Geber, l’alquimista àrab que havia viscut dos segles abans. Res sabem, doncs, d’aquest fals Geber, llevat que fou probablement espanyol (o català) i que escriví entorn del 1300. Ell fou el primer a descobrir l’àcid sulfúric, la substància simple més important de les que es fan servir actualment per a la indústria química, això després de l’aigua, l’aire, el carbó i el petroli.

Va descriure també la formació d’àcid nítric fort. Val a dir que aquests àcids eren obtinguts dels minerals, mentre que els àcids coneguts anteriorment, com són ara l’acètic i el vinagre, procedien del món orgànic". Era, però, evident que totes aquelles voluntats investigadores es movien a la recerca de tres objectius fonamentals. Per una banda, pretenien transformar els materials dels metalls innobles, com ara el plom i el coure, en metalls preciosos, per exemple la plata i l’or. Per una altra, volien crear una substància que fos capaç de guarir totes les malalties, i en tercer lloc, l’elixir de la immortalitat. Tot el que aconseguiren foren dubtosos "elixirs de llarga vida", dels quals alguna fórmula ha arribat fins a nosaltres. Tot plegat es basava en els set principis fonamentals, principis bàsics que foren emprats per a crear sistemes simbòlics. Aquests set fonaments eren el foc, l’aire, la terra, l’aigua, la sal, el mercuri i el sofre.

Així, el sofre tenia un poder masculí, mentre que el mercuri tenia qualitats femenines i passives. No és estrany que amb aquestes idees l’alquímia cercàs suport en l’antiga astrologia, perquè des dels temps més primitius ja existia la creença que cada metall es troba sota la influència d’un cos celeste. Així, per exemple, s’assegurava que el ferro es corresponia amb Mart, l’argent amb la Lluna, l’or amb el Sol, etc., i que tots aquests elements combinats podien originar nous cossos. Tot això ajudà els alquimistes a posar en pràctica tècniques innovadores com la filtració, la destil·lació, els procediments aleatoris, els àcids i les bases més comunes. En altres paraules, els fonaments de la química. La majoria d’aquells coneixements eren tramesos per escrit mitjançant símbols o figures i quasi sempre eren obres escrites sota pseudònim. La manca d’un patró general d’escriptura per a tots els alquimistes dificultà aquelles tasques. Qui era el nou Geber? Heus aquí una pregunta sense resposta.