Allò important ara, amb vista al congrés extraordinari, és treballar per una Unió Mallorquina reunificada que vegi en el nou president la persona capaç d’inspirar confiança. Ahir es deia que Miquel Nadal continuava ferm a mantenir-se en el poder i a intentar guanyar el congrés extraordinari de juliol.
És un greu error per part seva. Nadal ja és sinònim de divisió interna, de baralles intestines, d’ambició personal per sobre de qualsevol altre condicionament i de perillosa dretanització del partit. Nadal no és equilibri i aquest ha estat el seu més que probable final. El nou president ha de ser tot el contrari. Dialogant, contemporitzador i, a la vegada, líder i cara visible del partit. Miquel Àngel Grimalt intentarà ser el nou president. Ho pot aconseguir si palesa els valors que ara necessita UM.
Tanmateix, si les divisions continuen, podrien sorgir altres aspirants, sobretot just després de les europees. La clau és demostrar capacitat de dirigent, de pal de paller, de vigor i generositat. Hi ha en joc moltíssim. Un esfondrament electoral d’Unió Mallorquina duria de manera indefectible el bipartidisme. I aquesta bipolarització, almanco en els pròxims anys, beneficiaria el PP.
Seria un error pensar que el pròxim congrés és només una qüestió de personalismes. No és així. Per sobre de tot fa falta un projecte ample, clar i integrador del centre nacionalista. Cal delimitar amb precisió els objectius a curt i a llarg termini. Els que aspirin a presidir aquest partit han de tenir clar el model de país que desitgen.
Aquest és el futur d’UM, que s’ha de situar molt per sobre dels enfrontaments personals. I aquesta també és la clau del moment polític tan delicat pel qual travessa Miquel Nadal. La indefinició ideològica s’acaba pagant molt cara, i més en una societat com la mallorquina, que necessita idees clares per sortir endavant.
