Itinerari
Carretera Bunyola-Sóller (Ma-11, km 15,800)-s’Alqueria d’Avall – coll de sa Gubia – cim de sa Gubia - pas de sa Fesa - Biniforani Vell - carretera Bunyola-Sóller (km 15,800).
Horari aproximat: 3 h 10 min. (sense les aturades).

Partim de la carretera de Palma a Sóller (Ma-11, km 15,800), davant el camí de s’Alqueria d’Avall. Les cases apareixen ben aviat, i s’aixequen grandioses amb una gran façana i un enorme portal forà d’arc rodó adovellat, presidit per l’escut de la família Pizà. A l’esquerra de les cases, entre aquestes i uns edificis dedicats a sestadors d’animals i a cotxeria, surt el camí de carro que va pujant, segur i amb moltes giragonses.

Pel carreró de les cases, passam una primera barrera, amb la casa dels amos a la dreta. El camí dissenya un primer revolt a la dreta, seguit d’un altre a l’esquerra, després del qual passam un segon portell, amb barrera de metall, situat ja de ple a l’olivar, amb bona presència de garrovers. Pujam pel camí ample, marcat per escopidors, amb vistes sobre el punxegut puig de Son Poc i el puig d’en Bennàssar.

Alguns revolts més amunt ens deixen en una altra barrera, la tercera. Una volta a l’esquerra ens situa vora la part superior d’un aljub, que serveix de mirador. Després d’un revolt a la dreta, apareix vegetació de muntanya, amb alzines i pins, i amb xiprell, estepa blanca i cards. Cinc revolts més amunt de l’aljub trobam un aljubet adossat a un porxo, de volta rebaixada.

Rere el puig de Son Poc, el puig de Son Nassi (550 m) apareix a la nostra esquerra, amb les penyes tallades, mentre que vora el camí observam un xaragall. Els següents revolts es realitzen amb el cim del penyal de Son Poc molt proper. Deixam enrere un portell amb barrera metàl·lica, el quart, amb una reixa de filferro a l’esquerra, on també observam la conducció d’aigua. Després d’un doble revolt i d’un altre a l’esquerra, arribam a un collet configurat pel penyal de Son Poc al vessant esquerre. Tres revolts més amunt observam les escaletes que serveixen de pujadors dels marges. Més endavant, trobam un altre portell, el cinquè, amb barrera metàl·lica antiga, que ens situa vora un porxo amb una cisterna i un rotlle de sitja de carboner al costat.

Des del porxo pujam un revolt a l’esquerra, on deixam un camí secundari que va cap a la dreta. Passam vora una bassa molt rústica mentre, a l’altra banda, el puig de Son Poc mostra el seu coronament rocós, amb la vila de Bunyola al darrere. Un poc més amunt, observam a l’esquerra un camí de carboner i un minut més endavant, en la següent giragonsa a la dreta, deixam un altre sender a l’esquerra, que puja directament al coll de Son Nassi. Descabdellam les voltes del camí i assolim la mateixa altura que el coll del puig de Son Nassi, a la nostra esquerra. Amb quatre revolts més arribam a un porxo i un aljub; després de dos revoltets, assolim el collet situat entre sa Gubia i el puig de sa Plana, amb la làpida del Foment del Turisme, de 1958, que ens indica el camí del mirador i del refugi de Leandre Ximenis.

En aquest coll voltam cap a l’esquerra, vers el mirador, ara per camí de ferradura que puja amb algun tram amb graons, envoltat de pins i d’alzines, amb càrritx, xiprell, estepes, ginebró i mates. Potser, l’espècie vegetal més interessant d’aquest indret és el boix (Buxus balearica). Aviat la panoràmica se’ns obre cap al sud-oest des de la serra de na Burguesa fins al puig de Galatzó. A uns cinc minuts del començament del sender del mirador, pujam dos revoltets amb el camí que es dota de marge de sosteniment, i immediatament arribam a un botador metàl·lic que salva una reixa de filferro, amb una barrereta a l’esquerra.

Una vegada franquejat el botador, començam a pujar per una carena alterosa, amb sòl de roquissar sense vegetació arbòria, però encara amb boixos, lletreres, mates, aritges, porrasses i càrritx. Aviat deixam a l’esquerra el refugi i alguns metres més amunt encara, assolim el cim de sa Gubia, també dit puig de s’Alqueria (609 m), amb el vèrtex geodèsic i el mirador abocat en balconada sobre el buit.

El refugi i el mirador de Leandre Ximenis foren bastits l’any 1958 pel Foment del Turisme de Mallorca, en record d’un dels guies més coneguts del Grup Excursionista de l’entitat durant la primera meitat del segle XX. Davallam del mirador pel mateix camí per on hem pujat; passam el botador i tornam a arribar en poc temps al camí de carro, on voltam cap a l’esquerra i recuperam el camí de sa Muntanya. Immediatament, el camí descriu un revolt cap a la dreta. Més endavant, podem observar, cap a l’esquerra, les parets verticals i rogenques de sa Gubia.

Amb el camí ara ben planer, a l’esquerra se’ns configura una pregona coma, amb Cas Pastor a l’altra banda. Franquejam un portell amb barrera de ferro i tot d’una passam vora una bassa de planta rectangular. Just després, arribam a una caseta per a bestiar anomenat el porxo del Pouet. Aquí, hi posam molta atenció, perquè rere el porxo, a la dreta, parteix el camí que enllaça amb Biniforani Vell pel pas de la Fesa, per on continua la nostra ruta.

Al principi és un camí de carro que prest s’esvaeix entre sementers de conreu. A l’esquerra deixam un camí que prové de la coma Vera i de la Conqueta, i continuam inicialment en tendència a la dreta, fins que arribam a l’alzinar, punt on voltam l’esquerra i trobam l’entrada al pas de sa Fesa.

Aquest pas és una gorja estreta en forma de tall gegantí entre roques calcàries que, en davallada, ens situa a la contrada de Biniforani Vell. El nom de fesa significa, en llenguatge arcaic, xap o tall. Enmig del pas hi ha un portellet que marca el canvi de propietat. A la sortida del pas hi ha una balma a l’esquerra, sota les penyes. Després del pas, davallam per un tirany rost avall, entre alzines espesses, amb tendència a la dreta, mentre a l’esquerra es configura un comellar fons. Més avall, arribam a una paret de pedra seca, que suposa el pas de l’alzinar a l’olivar.

Just després, enllaçam amb un camí de carro, cap a l’esquerra; més a la dreta, ja veim les cases de Biniforani Vell. Després d’un revolt a la dreta, i d’un torrent que cau estimbat a l’esquerra, arribam a les restes d’una casa. Agafam una drecereta a la dreta i arribam a la font Nova, una surgència amb la particularitat que es troba dins una barraca, amb mina i una piqueta eixuta. Vora la font, es troba una esplanada amb restes d’asfalt. Passam una barrera de metall, amb els penyals d’Honor davant; més endavant, deixam un camí a l’esquerra, que condueix a una casa habitada durant alguns anys pel pintor Joan Miró.

A cinc minuts escassos del camí, arribam al pontet sobre el torrent de n’Angelè i poc després enllaçam amb el camí de Biniforani Vell, amb les cases que queden a l’esquerra; voltam cap a la dreta i deixam un camí polls també a la dreta. Després d’un pista de tennis, arribam vora l’hort de Biniforani, amb una gran paret a la dreta; hi observam un safareig i la casa de l’hortolà. Immediatament arribam al camí ample de Biniforani, on voltam a la dreta, tal com ho fa la paret, que tanca marjades de llimoneres.

Arribam a un portell amb barrera metàl·lica, que ens permet sortir de Biniforani. Després d’un revolt deixam a la dreta un safareig. Amb el torrent a l’esquerra, avançam entre oliveres fins que arribam a la carretera de Sóller (Ma-11, km 15,800, aproximadament), on acabam la passejada. Bunyola queda a una passa.