Fa cinc anys les eleccions europees a Balears, a un mes de la cita amb les urnes, no interessaven a ningú. Ni als polítics. De fet, si es tira d’hemeroteca, es veu que ni tan sols durant la campanya electoral hi hagué la tensió normal en un enfrontament a comicis.
Tanmateix enguany tot ha canviat. Molt. La candidatura de Rosa Estaràs i la clara intenció del PP de convertir aquestes eleccions en una "revàlida" per a Francesc Antich i el PSOE, així com una "primera volta" de les futures eleccions generals per a Zapatero, projecten un interès a aquesta cita que mai no havia tengut cap de les cinc convocatòries anteriors.
Deia el xerraire diputat nacional del PP Vicente Martínez Pujalte, despús-ahir a Palma, que si el PP "guanya amplament" les eleccions europees a Balears, aleshores "Antich haurà de considerar si no és ell el que sobra". Val a dir que Martínez pronuncià bé el llinatge del president, la qual cosa indica l’interès amb què es prenen els conservadors tot el relacionat amb les Illes.
És obvi que a la seu general del PP a Madrid, el mapa que il·lustra les estratègies polítiques en vistes a les futures eleccions generals té una xinxeta clavada sobre Palma. En la progressió que creuen que existeix al país després de l’1 de març, amb la victòria a Galícia, hi han d’estar, al suposat mapa, necessàriament fixats objectius tàctics per al 2011 entre els quals recuperar el poder a Balears n’ha de ser un de precís. Una progressió que requereix prèviament, és clar, obtenir un bon resultat el 7 de juny.
Totes les enquestes conegudes, les publicades i les que no, indiquen que en efecte el PP pot esperar la victòria. Però d’aquí a treure conclusions de futur d’aquestes eleccions, com a instrument d’erosió d’Antich i del PSOE –els altres contendents no els interessen, als conservadors; ni als socialistes, val a dir-ho- hi ha molta diferència. Fa la sensació que el PP passa l’arada davant del bou. Escriu un guió que pensa que s’haurà de complir inexorablement.
Ja ho veurem. D’entrada la jugada d’incloure Estaràs a la llista europea ben bé podria fer animar el vot de l’esquerra i donar-li, al PP, una sorpresa desagradable. És una forma d’actuar inconsistent. Si esperen que les urnes validin les enquestes, el lògic seria no mostrar tant a les clares les cartes, per llavors, una vegada tenir a la butxaca la victòria ampla, començar l’estratègia de corcar el PSOE aprofitant els segurs nirvis que patirien els socialistes la resta de legislatura. Però així, jugant tant a les clares, assumeixen un risc gratuït.
Com el 7 de juny el PP no li tregui uns 40.000 vots de diferència al PSOE, l’estratègia de mudar la naturalesa electoral europea en quelcom en clau regional se li tornarà en contra. Aquests 40.000 vots serien duplicar la distància de fa cinc anys i és el mínim a partir del qual es podria concloure que la tendència electoral favorable al PSOE a Balears s’hauria interrompuda. Molt segurs deuen estar, els conservadors, jugant-se-la tant a les clares. Per ventura els surt bé. Però assumir tant de risc de forma gratuïta sol ser perillós. Si els hi surt malament, amb el panorama intern que tenen, seria letal de necessitat amb la vista posada en el 2011.
