Calvo té doblers per aixecar una bona part de Palma en obres menors destinades a crear feina en temps de crisi i a dur millores a la ciutat. És una manera d’afrontar l’actual conjuntura de depressió, però s’huria d’anar amb cura a l’hora d’aixecar Palma pertot arreu. Convendria que es posàs mesura, ordre i concert en aquesta operació d’aportar moguda i ritme a una ciutat espantada per la crisi.

Convendria que s’anàs alerta per triar els objectius on es produeixin i s’han de produir les pròximes inversions. Els experts econòmics són pràcticament tots favorables a empredre obres públiques en èpoques de vaques magres, però aconsellen que s’escometin grans projectes que serveixin d’estímul i creïn il·lusió en el conjunt social, no petites inversions que, tanmateix, causen infinitat de problemes per deixar finalment la cosa gairebé com estava abans.

L’embelliment de la plaça de la Porta de Santa Catalina n’és un bon exemple. S’executa un projecte de segona categoria que ni tan sols té previst, en principi, retirar el monument feixista ubicat en aquesta plaça. És això un avanç important per a Palma? Probablement, no. És clar que escometre objectius petits resulta molt més rendible políticament. No fa falta articular grans pactes amb les altres formacions de Govern, s’estalvien tensions, es mouen moltes màquines i moltes d’obres per no haver aportat, al final, un avanç substantiu a la ciutat.

Una clara prova d’això és el tramvia, que ben executat seria una obra destinada a les actuals i a les futures generacions. Però arribar a un acord definitiu amb la Conselleria de Mobilitat implica problemes de tot tipus i també és servida la contestació social. Per contra, posar canonades en un tram del carrer de Sant Feliu i empedrar-lo no crea enfrontaments, encara que el resultat final aporti ben poc a la Palma del present i del futur. Però per als grans avanços ja se sap: Calvo demana paciència, paciència, paciència...