Preneu nota dels problemes d’Espanya. Un: "desvertebrar el Estado con una alocada carrera de nuevos estatutos". Dos: "Segmentar el mercado nacional (l’estatal) con normas autonómicas que perjudican la actividad económica". I a continuació, preneu-ne, també, del diagnòstic: hem arribat a aquesta situació caòtica a causa dels "errores de los políticos que ahora gobiernan España".
La història és una successió de fets que es repeteixen amb una puntualitat de rellotge. Sobretot a Espanya, un solar d’idees embassades. Apunteu, si voleu, algunes frases per a la reflexió: "El error más grande ha sido desvertebrar el Estado y segmentar el mercado nacional", "Necesitamos recuperar, en el plano político e institucional, un Estado fuerte". No cal ésser un expert en ideologies totalitàries per a resseguir, en aquestes paraules, el pensament de Mussolini i d’aquell Gil Robles de la CEDA que es feia anomenar "El Jefe".
Però vull reproduir-ne d’altres, igualment impactants. Llegiu-les: "Tenemos que poner fin a la centrifugación del Estado potenciada por quienes, desde la deslealtad, han aprovechado la flexibilidad que da el modelo autonómico para forzar su colapso". "Necesitamos prestigiar lo común para reunir las energías hoy dispersas en afanes disgregadores y banales".
També vull deixar constància de dues frases que podem considerar preàmbul i cloenda del corpus filosòfic que he reproduït. Heus ací la primera: "Debemos tener en cuenta que cuando llegó la crisis económica ya estábamos sumergidos en una crisis de valores". Enteneu? El relaxament de la moral tradicional i la tebiesa patriòtica precediren l’esfondrament del mercat laboral i, sens dubte, tenen un paper més determinant en l’augment de la pobresa que la bombolla immobiliària, la restricció dels crèdits o l’acomiadament massiu.
La frase de cloenda també té substància: "Si tenemos voluntad de recuperar un Estado fuerte... podemos impulsar una nueva y ambiciosa Agenda Nacional de Reformas que España necesita". En fi...! Pareu esment en aquestes frases i resseguiu-ne la ideologia. La sortida de la crisi va lligada a la necessitat de tenir un Estat fort. I els mals de l’Estat cal cercar-los en les autonomies. D’aquí a considerar que els problemes de liquiditat de la Caja Castilla-La Mancha són atribuïbles a catalans i bascs hi ha una passa.
D’altra banda, la sortida de la depressió econòmica passa per recuperar el seny i deixar de banda les vel·leïtats regionalistes, cosa que suposa reblar el clau entorn de la culpabilitat dels de sempre. Naturalment, el discurs és d’una pobresa intel·lectual clamorosa, però no he volgut fer-ne cas omís perquè hi ha, en cada paraula i en cada concepte, una càrrega de fanatisme patrioter força inquietant. Sobretot si tenim en compte d’on surt.
Aquest pomell de frases que oscil·len entre el messianisme i l’amenaça encoberta, no han estat extretes del discurs que José Antonio va pronunciar en el Teatro de la Comedia, l’octubre del trenta-tres. Les ha escrites el Professor de Georgetown, de nom José María Aznar, a una nova publicació, Ideas para la crisis, que promou la FAES. Probablement no n’ha pagat drets d’autor a Falange.
