Aquell maig, entorn a la festa del treball, les coses pintaven molt malament. I com sempre no només s’especulava amb l’economia derrotada, sinó també amb les paraules i, com avui mateix, amb la demagògia política. Així es llegia a la premsa: "Es troba a prop el recobrament econòmic. La depressió ha arribat a la seva quota màxima. El crack financer a causa de l’excés d’especulació. En una declaració a la premsa el president Herbert Hoover ha dit avui que els programes per ell establerts han aconseguit mantenir l’ànim i la confiança. Ha dit que el pitjor ja ha passat. I tanmateix, el senador La Follette opina que la situació empijora cada dia. El senador republicà per Wisconsin denuncià els intents d’atribuir les manifestacions d’aturats als rojos. Un altre senador republicà ha dit que la manca de feina ascendeix a sis milions, malgrat les estadístiques dubtosament baixes de les agències federals".
No suggereix alguna cosa amb relació als temps que corren? I és que el capitalisme mai no s’escaliva. També es llegia: "Un desfalcador retorna 10.000 dòlars a la marina. Els diners enterrats dins un galliner del districte de Columbia. El tinent Charles Musil, oficial tresorer de la Marina dels Estats Units es va entregar a les autoritats i declarà que havia amagat els doblers dins un galliner. Així i tot, manquen encara 6.100 dòlars. El desfalcador reconeix haver comprat algunes accions abans de penedir-se i entregar-se". No us recorda alguna cosa? I mesos després es llegia: "Puja la Borsa. La Borsa de Valors experimentà ahir una alça de 2-8 punts davant la visible evidència d’un recobrament borsari. Això succeeix amb la intensificació de l’activitat adquisitiva de la setmana abans, quan un recobrament del públic va fer pujar la llista de valors".
"La manifestació organitzada pels comunistes a Manhattan, Brooklin i el Bronx, qualificada com un moviment de poca afluència, fou dispersada sense dificultats per la Policia. En la cua d’obrers en atur de l’Exèrcit de Salvació de Bowery a 4th Street, Manhattan, un policia resultà amb el maxil·lar fracturat". I encara més: "El destí de 400.000 usuaris del Banc dels Estats Units, en dubte. Sens calcular el valor real dels béns en actiu del banc. En les informacions del documnt bancari de l’Estat de Nova York, publicat ahir, manca un càlcul satisfactori de l’estat actual dels béns en actiu del banc en fallida. Després d’algunes setmanes de liquidació, els llibres del banc segueixen tan obscurs com el dia que tancaren. Segons sembla, setanta-cinc milions de dòlars dels béns del banc tancat s’han perdut o, tanmateix, no poden estimar-se". Era per tremolar. O no?
