La lliura mallorquina

Els mallorquins han demostrat que se senten còmodes amb aquesta condició i s’hi adapten, i l’adopten, fins a convertir-la en l’actiu més valuós de la col·lectivitat. Fent una mirada cap endarrere, ja els romans arribaren a l’Illa cercant acabar amb la pirateria que destorbava la tranquil·litat del navegar del seus vaixells. Abans, les naus mallorquines havien treballat per als cartaginesos i, encara més abans, havien recorregut amb perícia les rutes comercials de la mar occidental. Per contrarestar l’efecte de Mallorca, vàrem ésser romanitzats i civilitzats, a continuació vandalitzats i finalment orientalitzats. Quan arribaren els catalans, ho feren per evitar l’acció de la flota mallorquina que interferia en les rutes comercials que pretenien dominar.

El de plataforma d’intercanvi podria ser el concepte que millor definiria un hipotètic efecte Mallorca, en cas que mai hagués existit tal efecte. Un punt de bescanvi, de mercat de futurs, de compra i venda... que li permetia un protagonisme superior al que podria deduir-se de les seva dimensió territorial i demogràfica. Aquesta situació venia acompanyada d’una condició de frontera que l’enriquia i li conferia una dimensió que anava més enllà de la tangibilitat de les mercaderies.

Una frontera entre les dues riberes de la Mediterrània i entre les cultures cristiana, jueva i islàmica. En aquest context sorgiren figures de dimensió universal com Ramon Llull o Abraham i Jafudà Cresques. Ara aquest triple món, segurament, viu una època d’allunyament i incomprensió profunda marcada per interessos contraposats. En el seu moment Mallorca pogué complir el paper d’interfaz que permetia la comunicació entre ells. Era com un triple endoll que distribuïa el corrent en la direcció correcta.

La darrera expressió d’aquesta situació de privilegi és, sense cap dubte, el turisme de masses. De manera espectacular un territori reduït s’ha convertit en una destinació per a milions de ciutadans de tot arreu del món. Certament, aquest nou fenomen ve acompanyat de nombroses manifestacions d’incomprensió de la realitat que el suporta. La més sagnant és la d’aquells que pensen que amb el nou moviment de masses Mallorca va entrar a la història, ignorant el passat i, sobretot, menyspreant els valors que hi ha més enllà de la circumstància actual.

El turisme indubtablement és una oportunitat, però no és l’única oportunitat. Fins a quin punt l’èxit evident des del punt de vista econòmic ha amagat el paper i la condició essencial que defineix l’existència en el temps, és una pregunta que caldria plantejar-se.

Avui, més que mai, l’intercanvi, la comunicació, com a estratègia no es pot desdenyar. En un món que es diu globalitzat, que se caracteritza per la velocitat de la comunicació, no és lícit, ni convenient, renunciar a desenvolupar la totalitat de possibilitats i habilitats que un posseeix.

Les falses idees preconcebudes i sustentades en complexos creats pel limitat recorregut d’alguns, no poden formar part d’aquesta estratègia. Qui pensa que els moments de crisi són moments de supervivència s’equivoca. Són moments per obrir l’angle de visió, per rompre traves i per mirar cap als creadors i de desemmascarar les perversitats.