L’invent de la bombeta elèctrica a càrrec de Thomas Alva Edison (Milan, Ohio, 1847-West Orange, New Jersey, 1931) revolucionava l’ús d’aquesta energia des del punt de vista més pràctic i d’aplicació més popular. La làmpada incandescent o globus de vidre dins del qual va col·locat un filament que al pas del corrent elèctric emet llum significava la mort progressiva de la il·luminació pública amb fanals de gas.
No oblidem, tanmateix, que la llum de gas havia donat els seus bons fruits, podríem dir que amb l’eficàcia que se n’esperava. Així, a Palma per exemple, l’any 1859 era creada la primera fàbrica de gas per a la il·luminació pública. Però l’electricitat, cap a final del segle XIX, ja era tot un repte i un tal Sebastià Homs es feia propagandista i promocionador de la novetat. La primera sorpresa tingué lloc a Alaró, el 1901, quan s’inaugurava la primera central elèctrica de les Balears per a la il·luminació d’aquella vila.
Un any després, la companyia Alhemeyer posava en marxa una planta elèctrica a l’esplanada de Can Pere Antoni, al Molinar, i el 1918 aquesta empresa es transformava i absorbia les petites centrals del pobles, amb excepció de la de Sóller. A Sóller, la il·luminació pública datava de l’any 1892, amb la companyia Es Gas, que anys després construïa la central hidroelèctrica de Sa Costera, que feia servir Sa Font des Verger, una ambiciosa obra amb canonades, safreig, canals i aqüeductes, tot un patrimoni industrial, ara en desús, de tipus històric i que és precís conservar com a testimoni de l’esforç dels nostres avantpassats.
A sa Pobla fou promoguda per Enric Ordinas una central elèctrica que funcionà de 1912 a 1917, i a Alcúdia, el 1916 era creada l’empresa Energia Eléctrica Balear que, a més de l’enllumenat de la vila, subministrava energia als motors de les marjals. Després de la Guerra Civil i de les primeres dècades de la postguerra, la companyia Gesa havia d’absorbir les centrals dels pobles i a través de quatre centrals pròpies produir en els anys 70 més de mil milions de quilowatts hora.
Una llarga trajectòria que deixava enrere una època doblement obscura i que solucionà el que Edison considerava com el misteri més senzill del món, una matèria composta pet àtoms que contenen un nombre igual d’electrons, amb càrrega elemental negativa, i de protons, amb càrrega positiva.
Una forma d’energia particularment fàcil de transportar i de transformar en altres tipus de força: energia mecànica en els motors, química en l’electròlisi, lluminosa en l’enllumenat, tèrmica en les resistències i nombroses aplicacions que han fet possible l’actual manera de viure, amb les seves virtuts i entrebancs, és clar.
