A les eleccions de d’aquí a dos anys el català serà un dels instruments polítics de la campanya. Bé, el català no, sinó més concretament la lluita contra la seva normalització. El PP pareix ben decidit a fer ús partidista de la llengua. L’oposició ferotge que ha protagonitzat contra el decret del català a la sanitat pública n’és la prova i la crítica preventiva dels seus entorns publicats contra el futur pla de normalització general –que dins enguany el Govern hauria d’aprovar, se suposa– en dóna mesura exacta de com els conservadors pensen haver aconseguit un filó. No és baladí, a l’hora d’explicar el viratge del PP balear, el fet que partits com Ciutadans i UPD hagin assolit l’èxit electoral –el primer als comicis autonòmics de Catalunya i el segon a les eleccions nacionals de l’any passat i més recentment a les del País Basc– o que a Galícia el propi PP n’hagi fet bandera.
Sens dubte també està motivat, el viratge conservador, per qüestions internes. En especial per la pressió que està fent el batle de Calvià, Carlos Delgado, que d’anar-se’n de la política ja no se’n va, i que manté, per el·lípticament que sigui, l’amenaça de fer el pas cap a fora del PP per vampiritzar UPD. La qüestió de fons és si realment el tema pot convertir-se en motiu de campanya electoral el 2011. Fins fa no res si un partit hagués fet bandera de l’anticatalanisme el seu resultat electoral hauria estat el que ha estat sempre: res. Pura anècdota més o manco pintoresca. Tanmateix ara tot és molt diferent de com era. El PP –tal com publicava aquest diari l’altre dia pel cas dels comicis europeus– és el més espavilat a l’hora de captar vots d’estrangers amb dret a sufragi a cada tipus d’elecció. Ja ho va fer amb molt d’èxit a les passades municipals.
Bé, de fet ho intenta com a mínim d’ençà del 2003. Al principi pareixia quelcom ridícul, i fins i tot des de l’esquerra es miraven aquests experiments com quelcom un tant exòtic. "Els immigrants no voten", era la sentència que servidor ha sentit a dir milers de vegades als experts estrategs esquerrans. No obstant això, el 2007 a Calvià és probable que una part de la majoria absoluta de Delgado es pugui explicar precisament per la feina feta durant anys entre els immigrants que poden votar i que efectivament arriben algun dia a votar. Per pocs que siguin, els que voten poden ser decisius com pareix que foren a Calvià.
Doncs bé, entre els immigrants que tendran dret a vot a les pròximes municipals –uns 35.000 argentins, colombians, peruans i equatorians; més els que també podran votar a les autonòmiques per doble nacionalitat o nacionalització directa, a banda dels immigrats d’altres regions del país– és el PP el partit que fa més temps que hi està fent feina, i amb el català com un dels ressorts més preuats per activar la seva participació. Amb el canvi demogràfic –49% de població immigrada, màxim d’un 25% dels residents que tenen pare i mare nascut aquí, màxim d’un 30% a 40% de residents que usen habitualment el català com a llengua de relació social...– que ha experimentat la regió era de preveure que tard o d’hora l’oposició al català es convertís en trist instrument de campanya electoral. Dissortadament pareix que el moment ha arribat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"baladí" és una castellanada i vós l'escriiu article sí article també. Què esperen els correctors a estirar-vos les orelles?
Segurament el PP sap perfectament per què ho fa i l'objectiu quin és, i l'articulista ho explica prou bé. I el PSOE, amb el temps, no li quedarà més remei que "pastalejar" amb aquest tema (com històricament ho ha fet a Calvià o a València, per posar dos casos clars de diferent "pastaleig"). Tant en un cas com en l'altre la cosa ha acabat amb triomfs incontestables i perdurables de la dreta espanyolista. Així que el PSOE sabrà el que ha de fer i el que no ha de fer. O ho haurien de sebre.
Sr. Payeras, si es immigrants sudamericans poden votar és perquè el seu partit, el PSOE, es pensa que en treurà profit. Per tant, aviat també veurem el PSOE, com passà a València, renegant de la poca dignitat que els queda respecte a la nostra llengua.