"Això era un nen llançat cada dia a l’aventura, i en el primer objecte que mirava i acceptava amb astorament, pietat, amor, o temor, en aquest objecte es convertia, i aquest objecte es feia part d’ell durant el dia o una part del dia... o durant molts anys o llargs cicles d’anys."
Aquests mots formen part de l’obra de Walt Whitman que duu per títol Fulles d’herba, i que tracta d’una mena de cant a la llibertat i al sensualisme. Aquí, el fenomen de l’amor esdevé una experiència cenestèsica, abans que la passió o la malenconia dels romàntics. Dintre d’una estructura de desordre i perfecció alhora, com la vida mateixa, aquest autor nord-americà, clàssic entre els clàssics d’aquell país, Withman, ofereix al lector un llibre de forta sexualitat i acurada concepció intel·lectual.
"Les primeres liles es feien part d’aquest infant, i l’herba i el mirabilis, blanc i roig, i el trèvol, blanc i roig, el cant del febus, i els anyells nascuts el març i els porcellins rosats de la truja, i el poltre de l’egua i el vedell de la vaca i la pollada sorollosa en el corral o vora el fang del safreig, i els peixos que es suspenen tan curiosament allà baix. I l’hermós i curiós líquid, i les plantes aquàtiques amb els seus caps gràcils i plans.Tot es feia part seva."
És com si l’autor, volent-nos intruduir en la seva poesia experimental, ens volgués dur per una anàlisi de milers d’imatges, una mena de flaix colorista o copsador que es va repetint a cada estrofa amb una intensitat formal abans mai vista... I això s’esdevenia el 1855, quan tantes i tantes coses mancaven per esser normals dins una societat plural i pluralista...
"Els brots d’abril i maig es feien part seva... Els rebrots del gra a l’hivern, els del blat de moro groguenc i les arrels comestibles de l’hort, i els pomers florits, i la fruita després, i les baies i les herbes més vulgars dels camins. I el vell borratxo que trontolla quan va a ca seva des del lloc comú, d’on acaba d’aixecar-se, i la mestra que passava camí de l’escola... i els afectuosos al·lots que per allà transitaven... i els que anaven de brega... i les acurades xicotes de galtes fresques... i l’al·lot i l’al·lota negres amb els peus descalços, i tots els canvis de la ciutat i del camp onsevulla anàs. Els seus mateixos pares, el qui havia fet brollar la substància paterna durant la nit i l’havia engendrat, i aquella que l’havia concebut en el seu úter i l’havia parit. Ells donaren a l’infant més que tot això. Li donaren cada un dels seus dies i es feren part seva."
En resum, un mosaic que, enriquit amb la natura i la història, és el mateix mapa de Nord-amèrica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.