“Antes incompetente que catalanista”

Quan no es poden contenir la bilis o quan la furibúndia els desborda, els populars fan repicar tambors de guerra i es posen amenaçadors i prepotents, en pla hereu xulesc de gran imperi en qui la ideologia ha deixat de ser un sistema d’idees polítiques per convertir-se en una barreja de teologia i hormones. Quan prenen consciència, en canvi, que les regles del joc democràtic no els permeten usar impunement la força bruta, es rebolquen obscenament en el victimisme i intenten fer creure que són ells, i aquells a qui representen, els que estan sotmesos a tota casta de vexacions ideològico-identitàries –fins i tot s’atreveixen a frivolitzar conceptes tan delicats com "feixista", "nazi" o "xenòfob", els quals, per descomptat, sempre fan servir per qualificar aquells que no es resignen a ser i a pensar i a sentir com ells.

Entre aquestes dues actituds tan extremes, de tant en tant els populars n’adopten una tercera. Aquesta actitud intermèdia se sosté sobre un to arrogant i perdonavides, està inflada d’altivesa moral, és meitat cínica i meitat paternalista, i a començaments d’aquesta setmana ha quedat perfectament retratada en les paraules de la diputada popular Aina Castillo, que va advertir que, si s’aprova el decret que obligarà a tenir uns nivells mínims de català als metges que vulguin exercir a les Illes Balears, molts professionals sanitaris deixaran de voler venir-hi.

L’expressió literal que emprà Castillo fou que les Balears deixarien de ser "terra d’acollida" si l’esmentat decret tirava endavant. Realment, cal tenir una visió molt esbiaixada de la realitat –o un sentit de l’humor molt tortuós– per pensar que una terra deixarà de ser acollidora quan sigui necessari per a tothom saber-ne l’idioma propi, i no, en canvi, quan es converteixi en un niu de corrupció i de rapinya o en un catàleg de paisatges devastats per la grosseria urbanística, característiques principals d’aquesta terra quan el seu govern ha estat en mans dels coreligionaris de Castillo.

Aquestes tres actituds tenen dos punts en comú. El primer és tan evident que no ens hi entretindrem: totes tres fan impossible el diàleg racional i la discussió democràtica, perquè invariablement plantegen qualsevol debat en termes viscerals i maniqueus (la primera actitud ve a dir: com que som més fort, o m’obeeixes o t’esclaf; la segona: com que som una víctima, o et solidaritzes amb mi o ets un bàrbar totalitari; i la tercera: o fas cas dels meus consells adults o demostraràs ser un immadur, un insensat, un irresponsable).

El segon punt en comú, no tan evident i potser més greu i tot, és que totes tres actituds donen cobertura a la ineptitud, la manca de talent i la incompetència. Ho hem vist també aquesta setmana: un oftalmòleg argentí expedientat diverses vegades per negligència i poca professionalitat ha dit que marxarà de Mallorca a causa del decret. És, si fa no fa, la mateixa excusa que va esgrimir Albert Boadella quan va anunciar que no treballaria mai més a Catalunya: el públic català no ve a les meves representacions, va dir, perquè són uns provincians infectats de nacionalisme, la qual cosa els impedeix apreciar el meu talent –un talent que, en el cas del bufó Boadella, fa molts anys que brilla per la seva absència...

A l’emblemàtic lema "antes roja que rota", l’espanyolisme més rampant n’acaba d’afegir un altre, complementari: "antes incompetente que catalanista".