nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
23°

Kosovo i el Yak 42

La moguda que s’ha generat amb la decisió de la ministra Chacón sobre el tema de Kosovo és d’antologia. Sense negar que pot haver-hi problemes de descoordinació en la línia d’actuació ministerial, no és menys cert que la ministra comunicà una situació que, si més no, era compartida per bona part de l’arc parlamentari de l’Estat: la retirada de les tropes.

Tothom, arran de les paraules de na Chacón, s’ha llançat a la seva jugular per criticar que les coses es fessin d’aquella manera, de manera que el discurs i el plantejament de bona part dels crítics se centraren en la qüestió de la forma més que del fons. Les qualificacions del PP i d’en Rajoy han estat antològiques: la llista d’epítets s’ha acabat en el diccionari, quan aquest home i la seva formació han passat a definir allò que, per a les seves posicions, representava l’actitud del Govern espanyol.

Patètic, impresentable, i d’altres qualificatius consemblants que ara no recordo bé, però que foren igualment greus, es deixaren sentir a la cambra dels diputats, per boca de les mateixes persones que no tingueren cap mena de problema de ficar Espanya en una guerra i de trasbalsar per complet l’ordenament internacional per caure bé a en Bush i companyia. És normal que els conservadors tinguin un coet al cul quan se’ls recorda tot aquest afer, tal com va fer el president ZP en la seva compareixença parlamentària, presidida per una solitud que hauria de fer pensar, igualment, a tots aquells que, si guanya el PP, seran dels primers a queixar-se.

Perquè no ens hem d’enganyar: el PP és el de sempre, el mateix que beneí la guerra d’Iraq, mentí quant a la lluita antiterrorista fent creure que el president era un aliat d’ETA i el que s’ha situat de manera inequívoca contra la raó i la ciència en totes les polèmiques que fan esment a l’avortament, la manipulació de cèl·lules mare i l’enginyeria genètica en general. Estam davant d’un personal que representa el més ranci del pensament conservador europeu, juntament amb els italians, que tenen l’enorme desgràcia, tot i que acceptada, de tenir un infumable cap del govern.

Mentre els peperos bramen per la justícia, exigeixen coherència al Govern socialista i detallen les malifetes que emanen de Moncloa, amb discursos histriònics i histèrics (com els d’en Montoro: la seva mala educació i prepotència es pogué veure l’altre dia a un programa de televisió, amb un enfrontament sibil·lí amb el cap de la CEOE, que el va aturar els peus de manera immediata). I hem de veure na Maria Salom, dirigint-se amb un dit acusador al ministre de Justífica, erigint-se en defensora d’UM al Congrés dels diputats, tot indicant que la Fiscalia anticorrupció fa parts i quarts. Però la realitat és la que és.

De tots els casos (De Santos, Bitel, Turisme Jove, CDEIB, Ibatur), resulta que hi ha hagut assumpcions de responsabilitats, de càrrecs penals, per part dels seus protagonistes, que foren detinguts, anaren a presó i han hagut de pagar fiances per a alliberar-se del calabós. De manera que no devia anar tan errada la Fiscalia quan tirà endavant els processos judicials, ni s’han vist arxivats de seguida sense cap mena de comentari exculpatori per als del PP.

I mentre tot això s’esdevé, el cas Yak 42 entra en escena. I bona part dels testimonis assenyalen Trillo com a màxim responsable del bunyol que suposà un desastre en les identificacions dels cadàvers. Però no s’ho perdin: Trillo calla quan se li demana per les seves coses, i brama i exigeix de manera vehement quan es tracta de pressionar els altres.

La hipocresia d’aquesta gent no té límits. Haurien de fer alguna mena d’acte de contrició, ells, tan catòlics i romans, ara que vénen temps de reflexió i de canvi espiritual. Però, ca! Continuaran, fort i no et moguis, amb les seves cabòries acusatòries envers els altres, incapaços de veure el que tenen al seu interior, el que els rodeja, el que els marca, en definitiva, la seva situació actual.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.