La pesta, la fam, la mort

Hom no pot evitar preguntar-se com conviu amb aquesta incitació brutal a l’hecatombe aquella part de l’església catòlica que no pot aprovar la maligna doctrina del papa. Com es fa per fer costat alhora a la humanitat més en perill i al Vaticà. Com pots renunciar a la racionalitat humanista per un discurs d’alguns al·lucinats sense contacte amb els vessants més dramàtics de la realitat. I, no obstant això, aquest eclecticisme moral de la gran família catòlica deu ser d’allò més comú, si ho hem de jutjar per l’escassíssima contestació a la consigna anihiladora d’aquest herald de la pandèmia i la mort.

Preguntau-vos quin personatge hi ha en aquests moments, en el món, que, de fet, afavoreixi tan àmpliament la degradació de la vida i el triomf de la mort en el món. Ni un sol líder polític actual, per alienat i cruel que sigui, no ha organitzat ni guerra ni campanya de repressió amb capacitat de posar en risc tantes vides com les que perillen si hom segueix els consells de Benet XVI. Vist des d’aquest punt de vista, tan plausible, Benet XVI pot ingressar en la llista dels personatges més sinistres de la Terra. És cert que el mou un ideal, una moral. Tots els grans genocides, tots els grans dictadors obraven en nom d’uns ideals, d’una moral.

A quina altra persona del món se li permetria d’incitar la població africana a unes pràctiques que fomentin l’expansió de la malaltia i, per tant, la destrucció de la vida? Ja sabem que l’ONU no l’advertirà directament, però Benet XVI, com a cap d’Estat, hauria de ser vigilat més de prop pels organismes internacionals. L’ONU no es pot inhibir indefinidament en un afer en què molts de tribunals –locals i internacionals– tenen motius de més per intervenir. Vestit de blanc, Benet XVI encarna tanmateix tres genets de l’Apocalipsi, la pesta, la fam, la mort. L’altre és la guerra.