No es tracta de cap disjuntiva sobre la qual s’hagi d’elegir, perquè la tria fa temps que està feta, des que Miquel Nadal assolí el control d’UM. La dinàmica del radicalisme és allò que s’ha imposat des de fa uns mesos. Basta repassar les hemeroteques. A veure si no, a què han conduït les passes que ha fet des de fa un temps fins avui aquesta formació política més que a la crispació? I Joan Riera, en un article el proppassat diumenge en comentà les conseqüències d’una forma nítida: "El centre nacionalista ha de ser [hauria de ser] emblema d’equilibri, de coherència i de seriositat... És molt difícil convèncer els ciutadans perquè votin tensió". Cert. Molt cert. Però, la pregunta és: Per què Miquel Nadal vol dur el Pacte a una situació límit? En el mateix diari s’apuntava a una manca de lideratge o, més ben dit, a la recerca de com consolidar més el seu lideratge i al mateix temps reforçar les seves tesis dins el partit. Podria ser.
I per això, afegeixen d’altres, ha escollit una víctima propiciatòria: Francina Armengol. Diuen, uns, que la presidenta del Consell de Mallorca els ha traït. L’acusen de ser deslleial amb UM. Bé, podria ser. Però, també podria ser allò contrari: que Miquel Nadal hagués traït Armengol. Per què no? També podria ser que Miquel Nadal hagués assegurat de paraula a la presidenta que podia tirar per endavant i que després "canviàs" d’opinió: es gira cap a UM i els diu: ens traeix. Tot podria ser. Per això, no ens deixem enredar per ningú. Tal com expliquen les persones experimentades, quan hi ha una disjuntiva com aquesta, fixem-nos en qui vol sortir beneficiat de la brega i ràpidament ataca, aquest en sol ser el promotor. Pel que sembla, a Miquel Nadal no li va gens malament: ha provocat un petit sisme, espera que ofereixin propostes sucoses al batle de Campos i posa en entredit la continuïtat de l’executiu.
En canvi, Francina Armengol no ha fet més que rebre improperis, acusacions de desestabilització i, de moment, s’ha de cercar amb un llum amb crulles (d’encrulla a Mallorca) el rèdit polític que ha tret d’aquesta suposada traïció. Però, a més, se suposa que és conscient que per a què fructifiqui la seva tasca, Armengol no necessita de consumpcions. Però, allò important no és la brega, sinó la conseqüència, la segona part de la qüestió: què passarà si a Campos el nomenen municipi singular i privilegiat de les Illes Balears? Hi estarà d’acord la resta de batles? I la gran majoria de la ciutadania dels pobles que no són Campos, com ho veurà? Com ho explicaran els representants d’UM en aquestes institucions? La política radical està molt bé, l’exigència completa i immediata d’un canvi profund de la societat. Però, a Mallorca, si se’m permet, sona a extern.
