Acabà el Salvats... (diumenge vespre, a la 6), amb la brometa sobre els vestidets de Camps, i s’estrenà, gairebé sense separació, El programa de Berto, confirmant que la 6 dedica el prime time a la conya (Wyoming, el folloner, Berto...). Començà amb l’aclariment que Berto ja no és "col·laborador", sinó "presentador", i amb un llarg monòleg, tipus Buenfuente (Berto li reté homenatge, al seu mestre: "Encara és viu, encara és calent"), i prosseguí fent conya d’altres cadenes i d’altres programes (l’Està passant esdevingué Estan pastant...); pel que es veié, el programa viurà de bocinets d’altres programes, comentats amb més o manco gràcia.
Si el Gran Germà demostrà que qualsevol pot aparèixer a la televisió, aquest confirmarà que qualsevol pot presentar i, com digué Berto, "tan malament no estarà, la tele, si m’han donat un programa a mi". Al D+ feien el partit del Barça, que s’ha convertit, pel seu joc, en missatger involuntari i arreu del món de la publicitat dels estadis on juga, com aquest d’Almeria, perquè els espectadors indonesis o de Bolívia que en rebran les imatges també podran veure publicitat de, per exemple, "Juan Galindo Electricidad".
