Les cases de Planícia

Partim de la plaça de Banyalbufar i pujam pel carrer de Jeroni Albertí, que és també l’inici del camí de la font de la Vila i del camí del Correu. El camí costerut ens condueix vora Son Vives. Un poc més amunt, a la dreta parteix el camí de la síquia de Baix, vora el gran safareig de Son Vives. Després de Son Albertí, apareix la casa del Verdaguer, també a la dreta. La vista s’eixampla pels costers de marjades. Més endavant, a l’esquerra trobam la casa dita de Can Ferrà, amb un safareig davant.

Arribam vora la font de la Vila, que se situa a la dreta del camí, vora el torrent d’en Roig, en un espai recentment arranjat, amb un caminet amb passamà que condueix a la surgència. Novament al camí gran, uns deu minuts més amunt apareixen a la dreta els efectes de la guixeria de Son Sanutges, amb un gran forat fet al coster de la muntanya. Mentrestant, a l’esquerra es poden veure les cases de Son Creus; tres revolts més amunt ens deixen en la cruïlla de Son Sanutges. En aquest entreforc, a l’esquerra tenim el camí que davalla cap a la carretera; recte, continua el camí del Correu, mentre que cap a la dreta es dirigeix la carretera vella de Planícia, que també és el camí de l’Arboçar, per on ens dirigim. En aquest mateix punt, just a la dreta, queden les restes de la guixeria de Son Sanutges. Des de la cruïlla de la pedrera, pel camí de l’Arboçar, arribam tot d’una a les cases de Son Sanutges, a l’esquerra del camí. Les cases de l’austera possessió fa anys que es troben tancades.

Continuam cap a les cases de l’Arboçar, per un camí de carro ample i inicialment en lleugera davallada que acaba en un revolt a l’esquerra. A partir d’ara, mentre avançam per terreny planer, ens envolten pins i oliveres. A uns cinc minuts de Son Sanutges passam un xaragall i, dos minuts més endavant, franquejam la barrera metàl·lica de la finca de l’Arboçar. El camí es manté planer malgrat el desnivell de la dreta, salvat amb un marge de sosteniment. A uns sis minuts de la barrera, a la dreta apareix el primer d’una sèrie de cinc xalets fets recentment. Just després, arribam a les cases de l’Arboçar, que se situen a l’esquerra del camí. Tenen alçat de dues plantes, amb la façana orientada a ponent. El portal principal és de llinda, amb una finestra a l’esquerra i una altra a la dreta; el primer pis mostra tres finestres. A la dreta, hi ha un altre portal de llinda, que correspon a la tafona; més a la dreta, hi ha una escaleta exterior amb un portalet; acaba la façana amb una portassa, amb un til·ler que ombreja el redol.

De les cases de l’Arboçar continuam pel camí vell de Planícia. Cinc minuts més endavant arribam a la denominada volta dels Avencs, a l’altura d’un altre xalet nou, a la dreta; mentrestant, a l’esquerra parteix el camí que puja a la mola de Planícia, anomenat el camí del Carro. Continuam a peu pla per la carretera vella de Planícia i passam el torrent de Can Fura. Vora el pla dels Bandejats, observam un xalet nou a la dreta i un altre a l’esquerra. El camí descriu un revolt a l’esquerra i, alguns minuts després, arriba a la barrera del Rafal. El portell apareix acompanyat de l’important cruïlla que entreforca dos camins: a la dreta, el camí del Rafal de Planícia i, a l’esquerra, la continuació de la carretera vella de Planícia, per on ens dirigim, en lleugera pujada. Més endavant, passam vora les restes d’un portell i el camí dissenya dues giragonses en pujada. Ens trobam situats en un frondós alzinar, el denominat bosquet del Rafal, amb el penyal de Vela que s’aixeca damunt la nostra posició, a l’esquerra, i la font del Garbell marjades avall, a la dreta.

El camí vell avança ara planer i amb escopidors de carro a la dreta, mentre s’apropa a la barrera que separa les finques del Rafal i de Planícia. A l’altra banda de barrera, deixam a la dreta l’indret denominat l’Era Vella i observam la gran roca plantada vora el camí arran d’una esllavissada del coster de la Mola. El camí ens deixa a les cases de Planícia després de passar vora la casa de les collidores d’oliva, a l’esquerra. Recte discorre el camí asfaltat que va a la carretera Estellencs-Banyalbufar, mentre que un curt tram de camí vers l’esquerra ens puja a l’alterosa carrera de les cases de Planícia, fitada per diversos noguers.

La possessió de Planícia és una de les més importants del terme de Banyalbufar. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears signà dia 17 de febrer de 2009 la compra de la finca, després d’aplicar-hi el dret de retracte. El preu de la possessió ha estat d’11.182.000 euros. La gestió de la finca correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient del Govern. Planícia ha estat al llarg dels segles una gran possessió olivarera, amb una gran tafona. En el segle XV era propietat de la família Juan de Planícia, dels quals passà als Sunyer i d’aquests als Pueyo i als Rotten, marquesos de Campofranco. Fins a l’abril de 2007 era de la família Balle, qui la vengué a un nou propietari, que no l’ha poguda detenir amb motiu de l’esmentat dret de retracte exercit pels poders públics.

La façana s’orienta al nord, davant una esplanada amb vista sobre la mar; el portal forà és un ample arc rebaixat que deixa pas a una clastreta amb la casa dels senyors a la dreta i la dels amos a l’esquerra. De les cases de Planícia, davallam pel camí asfaltat de la possessió que va a la carretera Ma-10. En primer lloc, deixam a la dreta la carretera vella, per on hem arribat i voltam a l’esquerra. A quatre o cinc minuts de les cases, arribam a un portell amb barrera de metall situat vora quatre grans pins vers que han alterat el sòl del camí. Tres minuts després, deixam a l’esquerra el camí del Salt, vora la font del Broll i el comellar de la Font. Cinc minuts més endavant passam una altra barrereta, mentre a l’esquerra s’estén el denominat Camp Gran.

Passam un altre portell, amb un porxet a la dreta. La davallada s’allarga i, a tretze o catorze minuts del porxo, arribam a un portell. A l’altra banda, trenim el camí vell d’Estellencs a Banyalbufar, per on discorre el GR-221, la Ruta de Pedra en Sec. En aquest punt, voltam a l’esquerra, en direcció a Estellencs. Ara mateix, la continuació per la dreta cap a Banyalbufar està tancada a la finca del Rafal. La carretera Estellencs-Banyalbufar (Ma-10, a l’altura del km 90,250), resta alguns minut més avall. Continuam així pel camí vell d’Estellencs, un camí de ferradura que en set o vuit minuts passa un portell obert, separació de les finques de Planícia i Son Serralta i, alhora, dels termes de Banyalbufar, d’on sortim, i d’Estellencs, on entram.

Quatre minuts després enllaçam amb un camí de carro, cap a la dreta, que ens situa davant les cases de Son Serralta, una gran possessió d’Estellencs, en altre temps d’una de les dues cosenyories del lloc. El camí davalla a la carretera, amb un cartell que ens indica "Estellencs, 20 min.". Després d’alguns minuts d’anar per la carretera, el GR coincideix, a la dreta, alguns metres amb el camí del Collet fins que volta a l’esquerra, novament amb la tipologia de camí de ferradura. A l’esquerra queda la possessioneta dita de les Amitges. Entre parets, passam el torrent i, assolida una rosta costa encimentada, entram al poble d’Estellencs, on acabam l’excursió .