Rubianes

Era un actoràs d’una frescor humana superior, un desvergonyiment fora mida, les seves actuacions, els seus monòlegs, sempre eren un revulsiu, et feien replantejar tantes coses... La seva incontinència verbal resultava d’una llibertat total, i si no vols pols, fes-te enfora de l’era. Incisiu, punyent, de qualsevol situació en sabia fer la caricatura insolent, la bufanada. I clar, havia topat de morros contra els intolerants de la cova fonda i negra. Una anomenada "Asociación para la defensa de la unidad de España" el va denunciar per "incitación al odio" i "ultrajes a España". La cosa va ser arxivada poc temps després amb l’argumentació de la jutgessa que el Pepe era un bufó i n’exercia.

Clar, no es pot dir segons què davant segons qui, encara. No hi estan acostumats, tenen la pell de vidre primoi com tel de ceba. Ell ho sabia i se’n ben refotia. Per la TV3, a un programa de l’Albert Oms, un dia amollà: "A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás, que se metan a España en su puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario". I passà el que havia de passar, nervis a rompre.

Però ell, amb la seva insolència descarada, irreverent i impúdica, es prodigà més encara i esclatà: "La España charanguera y de gomina, de rubias teñidas y escupitajo, inculta y reacccionaria que desprecia cuanto ignora, que es casi todo, la España nueva rica y hortera, culturalmente miserable, inconsciente, cavernícola y fascista, amiga del pedo, el grito y el gargajo, que no cesa en sus exabrubtos contra Cataluña y su estatuto como antes lo hiciera contra el archivo de Salamanca...". I continuava un poc després: "Y esta España negra seguirà practicando el infundio y la agresión contra esta nación, que lo es por mucho que ellos no quieran. Si no consta en la Constitución lo de nación, hay que cambiar la Constitución...".

I quan anava embalat, quan tenia la boca calenta, no el parava ni Sant Pere. I parlant dels deixebles de Sant Pere: "Allí están los mamporreros perfumados, aliados a los novios de la muerte, esa iglesia ultramontana y patética, cargada de odio por todo lo que es vida, esparciendo mentiras, enfrentamientos, amenazas y blasfemias, porque està en la base de su telaraña mental. Irán al infierno por mucho que recen...". I si no t’agrada, potser amb una miqueta d’oli...

A aquest darrer discurset encaterinat, després d’haver quedat primer ben a pler amb el del bigot llepaculs d’en Bush, el professor de Georgetown, li posava la guinda amb el següent final: "En fin, que todos juntos vayan a cagar a la playa, que la mierda se la comerán las gaviotas, a las que han escogido como símbolo".

Era espès i de mal païment, en Rubianes. Sobretot per aquella colla del pensament unidireccional i ranci. Fins al punt que al Youtube he trobat una necrològica a ell dirigida, signada per un tal "Español", que més o manco diu que compateix vivament els virons que se l’han de cruspir i que sols espera a saber on l’han enterrat per anar-hi a vomitar i cagar damunt la seva tomba. O similar. El fart de riure que faria ell si el pogués sentir. Es tracta ni més ni manco que de la confirmació del seu triomf: li surten alumnes llumeners. Quin goig!