A Mallorca el turisme va començar a adquirir una certa importància econòmica entre els anys 1925 i 1930. En ple crac financer del 29, la Cambra de Comerç, crec que per primera vagada, en una de les seves publicacions manifestava que "el turisme augmenta d’any en any de manera molt notable: és la indústria per ventura més propera i de major rendiment".
De fet, aquesta activitat permeté retardar i pal·liar en bona mesura els efectes de la crisi mundial a l’Illa. Instal·lacions hoteleres emblemàtiques daten d’aquests primers anys dels segle passat. El Grand Hotel (1903), clausurat a conseqüència de la crisi econòmica, i avui centre cultural de la Caixa, l’hotel Victoria (1910), l’hotel Mediterrani (1923), convertit en apartaments durant una de les crisis del petroli, i l’hotel Formentor (1929), en són un bon exemple. No només era Palma la ciutat que començava a bullir amb el turisme, sinó, també, altres poblacions com Pollença, Alcudia, Sóller, Andratx, Porto Cristo i Valldemossa.
A la dècada dels 30, es construeixen els primers nuclis turístics i residencials destinats a cobrir, en bona part, la demanda dels visitants i turistes que venien de fora, de la península i de l’estranger. Concretament, l’any 1933, es comença la construcció de Cala d’Or, Portals Nous i Illetes, i dos anys després s’iniciaren Palmanova, Atalaya-Paguera, Ciudad Jardín i Bellavista a l’Arenal.
El barri del Terreno, a mitjan anys vint del segle passat es convertia en un dels llocs preferits de la bohèmia europea. Residencial, cosmopolita, tolerant, amb el temps es tornaria en un símbol. Plegada de bars, restaurants i sales de festes de fama internacional la plaça Gomila fou el focus que il·luminà un període glamurós de la nova indústria.
Existien, també, altres zones residencials freqüentades per la població local, a les costes properes a nuclis urbans, com s’Arenal, Cala Rajada, Can Picafort,.. que en el futur, ja amb el boom turístic posterior a la Guerra Mundial, es convertirien en destinacions turístiques importants.
Les xifres eren eloqüents, l’any 1935, a Mallorca arribaren més de 40 mil turistes, quantitat més que respectable per l’època i per la precarietat de comunicacions que tenia l’Illa. A més, entre l’1 de agost de l’any 1935 i el 18 de juliol de 1936, havien fet escala al port de Palma 360 creuers, procedents d’Amèrica i Europa, que desembarcaren 63.800 passatgers. George Sand, vuitanta anys abans, havia escrit que si la navegació i el vapor estassin organitzats, Mallorca faria prest competència a Suïssa, ja que s’hi podria anar en pocs dies i els visitants trobarien segurament belleses tant "suaus i tan estranyes i tant sublims grandiositats que proveirien la pintura de nous temes".
Me quedo amb aquesta perspectiva, més llunyana, per ventura més romàntica, que la dels que diuen que la Mallorca turística naixé amb el turisme de masses. La prefereixo per diferents raons. La primera, perquè la realitat ho indica, les xifres són contundents, per tant hauríem de fer-los cas. La segona, perquè Mallorca, i els mallorquins, li deuen al turisme de masses el que és just: un model de desenvolupament econòmic, amb seus pros i contres.
La tercera, perquè el turisme també li deu molt a aquesta terra a pesar que sembla que alguns no ho volen reconèixer. Però, pel que he pogut comprovar en el rodar del temps, en un món d’opinions i interessos divergents, segurament, ni en la data de naixement ens posaríem d’acord, per molt ben assenyalada que estigui en el carnet d’identitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.