Aquestes setmanes han plogut les crítiques als actuals gestors del museu Es Baluard. Ha semblat que havien capgirat el món, els que fa uns mesos havien criticat amb força, energia i vehemència el nomenament de Cristina Ros, ara la defensaven, i els que suposadament li havien donat suport es mostraven crítics. El que és cert és que Es Baluard té en aquests moments unes grans exposicions temporals, però tots sabem que un museu no és una sala d’exposicions. Un museu com el nostre té un fons que ha de mostrar, que ha de dinamitzar, que ha de ser el seu cor i el seu fonament. Avui en dia si una persona visita Es Baluard no veurà pràcticament el seu fons i, per tant, no sabrà res del museu.
És veritat que podrà veure destacades exposicions, però seran iguals que les que es puguin veure a altres museus que comprin aquestes mateixes mostres. I per arribar a aquestes conclusions no fa falta ser un especialista, basta llegir la Llei de museus –i un servidor la coneix bé perquè en va fer la primera redacció– quan diu que "són funcions dels museus: a) La conservació, l’inventari, la catalogació, la restauració i l’exhibició ordenada dels béns culturals i de les col·leccions al seu abast. b) La investigació en l’àmbit dels seus béns i col·leccions, de les seves especialitats i del seu entorn cultural. c) L’organització periòdica d’exposicions i activitats científiques, d’estudi i divulgatives, d’acord amb la naturalesa del museu. d) L’elaboració i la publicació de monografies i catàlegs dels seus fons, i la promoció d’aquestes publicacions. e) El desenvolupament d’activitats didàctiques educatives i activitats de difusió cultural, en relació amb els seus fons. (...)".
Per tant, no és opinable la funció del museu; la Llei marca les fites i queda clara la importància clau del fons propi de qualsevol museu –Es Baluard també— a l’hora de gestionar-lo. Avui sembla –i això no vol dir que sigui així, però ho sembla—que s’ha oblidat i s’ha valorat massa poc el fons del museu. I de crítica a crítica perquè moltes persones hem viscut amb una certa intranquil·litat les informacions que han anant sortint sobre les suposades rebaixes dels perfils lingüístics contemplats a l’RLF (Relació de Llocs de Feina) de l’Ajuntament de Palma.
Qui coneixem la regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística no ens vàrem acabar de creure que Cort rebaixàs els nivells de català amb el seu vistiplau. Nanda Ramon, precisament, ha tengut actuacions manifestes d’iniciatives polítiques a favor de la normalització lingüística a Palma, des de la denominació de la seva regidoria com de política lingüística fins a les campanyes i els compromisos concrets. La conclusió final després de demanar, indagar i informar-me és que l’Ajuntament de Palma no ha fet cap rebaixa en els nivells de català requerits a la Relació de Lloc de Feina. La història comença el mes d’octubre quan el Govern de les Illes Balears aprovà un nou decret per revisar adequadament els requisits lingüístics a la Funció Pública.
Això volia dir que l’Ajuntament havia de començar a treballar per donar coherència a la seva Relació de Llocs de Feina segons allò que dictava el decret autonòmic. Fins aleshores, els nivells de català de l’Ajuntament eren diferents als requerits pel Govern, en alguns casos eren superiors i a d’altres, inferiors. Aprovat el Decret 1124/2008 del Govern, l’Ajuntament va realitzar diverses reunions per tal d’arribar a un acord en el si de la Comissió Tècnica d’elaboració de la nova RFL. Arribà l’acord, els sindicats hi votaren a favor, i s’adaptaren els perfils lingüístics al decret del Govern, a l’espera de l’aprovació definitiva demà a la Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma. Això vol dir que tots els processos selectius que es facin a partir d’ara estaran en sintonia amb els perfils marcats pel Govern i que, a més, aquests són superiors amb els anteriors. I val la pena explicar tot aquest procés perquè s’ha de ser just amb les crítiques i, en aquest sentit, l’Ajuntament de Palma està d’enhorabona.
