Els bruses negres (1870)

Ho explicava amb aquestes paraules: "Veig els nins del barri/ sortir gojosos d’escola./ Tots embrutats de tinta,/ juguen per les voravies/ que daura el sol de la tarda". Llibres romputs de fulles,/ els grans, a peus puntes,/ cridant i fent carusses,/ dibuixen els rars girs/ d’alguna dansa grotesca". "I els altres, els petits,/ trenquen rengles i s’allunyen,/ per a cercar amb afany,/ llur cobdicioses berenades". "Sortades criatures són,/ sense cura i sense penes,/ gaudint d’uns xerrars alegres,/ que tant a bauxa ens sonen". "Dins l’ambient apacible / del bon temps, ningú dirà./ que ens devasten els camps/ tots els horrors de la guerra". "Si en la colla d’infants,/ de mala roba esquinçada,/ no hi véssim uns altres nins/ –Contrast que l’ànima engega–/ pàl·lidots i somnolents/ amb llurs llampants bruses negres". Fins aquí el poeta.

Els historiadors ens conten que aquell conflicte fou originat per un enfrontament diplomàtic arran de la candidatura d’un Hohenzollern al tron d’Espanya, d’on Isabel II havia estat deposada per la Revolució del 1868. Uns dels homes forts dels darrers moments de la guerra fou Louis Gambetta (Cahors, 1838-Ville-d’Avray, 1882), republicà radical, que proclamà la República aquell mateix any del 1870. Ministre de la Guerra, organitzà la Defensa Nacional quan ja la derrota semblava inevitable. Anys després, en la legislatura 1881-1882, seria president del Govern. De l’altra banda, l’home fort fou, sens dubte, el príncep Otto Von Bismark (1815-1898), que proclamà l’Imperi alemany a Versalles i com a canceller del Reich practicà una política autoritària.