L'altra visió de la pèrdua de la Ciutat de Mallorca

Basta llegir el seu currículum i hom s’adona que des de l’any 1955, data en la qual es llicencià en Filosofia i Lletres –secció Filologia Semítica, a la Universitat de Barcelona–, no ha deixat de treballar ni d’investigar en allò que l’apassiona. Fa més de cinquanta anys que finí els seus primers estudis universitaris i podem comprovar com en aquest nou segle, aquest home que es defineix com a mallorquí de nació en els seus escrits, continua participant en congressos i publicant fins a avui. El mes de febrer de l’any passat va donar a conèixer l’existència d’un document àrab escrit sobre els fets succeïts a l’Illa entre 1203 i 1232.

Explicava que podria ser la baula musulmana perduda de la nostra història d’aquella època, escrit per un almohade valencià, Ibn’Amira. Era un escrit que es donà per perdut durant uns quants segles fins que un professor de la universitat d’Orà, Ben Ma’mmar, el trobà en una biblioteca perduda a Tinduff. El llibre minva la magnificència dels fets bèl·lics dels conqueridors i fa més referència als errors dels mallorquins de l’època els quals, amb les seves espifiades, permeteren finalment l’entrada de les tropes cristianes a Ciutat.

Però, més que destacar els esdeveniments i les seves causes, el gran encant amb què compta el text és l’estil en què està escrit. Segons Muhammad Ben Ma’mmar, l’autor del text és conegut en la història de la literatura com a una de les pedres angulars de l’escriptura àrab, per la seva creativitat literària, tot i que disposa alhora amb les convencions de la prosa rimada. En resum, tota una joia, que esperem que també es publiqui en edicions de butxaca a un preu més assequible en temps de crisi. Enhorabona als promotors.