Miquel Ferrà i Martorell

El doctor Gachet (1890)

Miquel Ferrà i Martorell16/02/09 0:00

En aquestes dates Vincent van Gogh rebia el periòdic Mercure de France, on figurava un article del crític d’art Albert Aurier que analitzava en detall l’obra del pintor: Es tracta de la universal, boja i encegadora fulguració de les coses; es tracta de la matèria, de la natura sencera retorta frenèticament, parotxizada, pujada al punt més alt de l’exacerbació; es tracta de la forma que es converteix en malson; del color que esdevé flames, lava i pedreries, la llum que es converteix en incendi; la vida, febre alta...". I bona part d’aquests mèrits pertanyien als personatges populars que retratà i que es trobaven en el cementiri d’Auvers quan l’artista era enterrat: El doctor Gachet i el père Emile Bernard. Paul Gachet havia dibuixat el pintor en el seu llit de mort i en el retrat que li féu Van Gogh apareix amb la que va ser qualificada com a "expressió entristida de la nostra època. Amb barret blanc, cabell molt ros i jaqueta blava, el metge es recolzava sobre una taula vermella sobre la qual hi ha un llibre groc i una planta amb flors porpra.

Els fons, blau cobalt, completa aquest llenguatge descriptiu. Però qui era aquest doctor Paul Gachet? Sembla que fou el pintor Lucien Pissarro que indicà a Theo la conveniència que el seu germà es traslladàs a Auvers-sur-Oise per tal de posar-se a cura del doctor Gachet. Aquest era un metge molt remarcable en els mitjans culturals de París, coneixia quasi tots els artistes, pintava, comprava obres dels pintors joves i havia exposat amb pseudònim a la Sala dels Independents. Ràpidament, Gachet es va guanyar la confiança del seu pacient. Les bones relacions tingueren una certa durada, però Vincent no coneixia en el seu caràcter la moderació i el respecte. Un dia el metge li mostrà el retrat d’una dona nua que havia pintat Guillaumin. Tant li agradà que el volgué veure emmarcat de tal i tal manera.

Però el doctor no li va fer cas i Van Gogh es va enfadar molt, fins al punt de rompre aquelles amistoses relacions. Digué: "Crec que no he de comptar de cap manera amb el doctor Gachet. En primer lloc ell es troba més malalt que jo i no ho sap, o potser, tan malalt com jo, de manera que amb això és tot dit. Quan un cec va amb un altre cec, entre l’un i l’altre, cauen dins el solc. Pel que fa al retrat, quan ambdós es duien cordialment, el regalà al metge i en va treure una còpia per a ell, però sense el llibre i la planta floral, i encara en va fer una segona versió. Tanmateix, no es va poder sostreure d’aquella cara amigable, amb ulls clars, nas a la romana, mostatxos arquejats, barbó sobre la barra, una boca petita i una expressió, al cap i a la fi, altament somniadora.