N’hi ha per llogar-hi cadires... És una dita que serveix per ponderar que un espectacle és galdós i val la pena quedar-s’hi una estona. La intenció de Doña Carmen Polo (anomenada popularment la Collares, dona temuda pel gremi de joiers, que a Barcelona fins i tot va decidir de fer un fons comú per repartir-se entre tots el cost dels "regals" que li feien quan visitava la ciutat) no era llogar cadires exactament, sinó adquirir-les.
No he escrit comprar-les, perquè, en veritat, no estaven en venda. Les cadires de la rectoria de la parròquia des Castell eren mobles valuosos d’estil anglès i l’antiquari Anacleto Mir en tenia notícia. Aquesta informació devia arribar a una col·leccionista potent: la senyora de Meirás, esposa del Generalíssim.
Va ser un dia de final dels anys seixanta, i crec que feia calor, quan la senyora de Franco acompanyada de la dona del governador provincial de Balears van desembarcar a Ciutadella. Després de calçar-se a una fàbrica de sabates, van dirigir-se per carretera cap a la població del llevant de Menorca. M’hauran de disculpar la indefinició temporal, però m’ha estat impossible precisar-ne la data. Només record que una furgoneta que repartia cafè va fer retrocedir la comitiva de cotxes que pujaven de la plaça des Born pel carrer de ses Voltes de Ciutadella.
L’home de la furgoneta no sabia qui tenia al davant, però convençut que ell anava bé perquè el disc de trànsit no en deixava dubtes, va tocar el clàxon fins que els vehicles que anaven contra direcció van haver de retrocedir i arraconar-se a la placeta Vella; llavors el repartidor va poder girar pel carrer de Santa Clara i deixar el pas lliure a aquella gent tan important. Em consta que quan li van dir al jove conductor qui formava el seguici que havia estat capaç de tirar per enrere, li va agafar un calfred seguit d’un lleuger mal de panxa. Res no en sabia d’aquell himne que diu "endarrere aquesta gent, tan ufana i tan superba...".
M’ha fet pensar en açò la lectura d’un article de Manuel Rivas a El País (13/12/08) on el periodista gallec en conta una de cine. De com Ferro Couselo va salvar una Mare de Déu del Museu d’Ourense, una imatge de la qual s’havia encapritxat l’esmentada senyora de Franco, els capricis de la qual, com és sabut, eren ordres. Ferro va ordir un miracle, una nova assumpció, si bé no cap al cel sinó dins un camió de caixa tancada que va estar donant voltes d’ací d’allà durant hores per carreteres secundàries.
En aquest cas, el capellà ourensà va actuar en sentit contrari al de l’exrector de Fornalutx, el qual va vendre per internet dos àngels de l’església parroquial, sembla ser que amb l’anuència dels seus superiors jeràrquics, i que se subhasten a Barcelona per 24.000 euros, segons contava el dBalears (6/1/09). Desconec a l’hora d’ara si els àngels que van volar han pogut ser retornats al seu colomar.
Les cadires de la rectoria des Castell no es van moure. El rector, Josep Seguí Mercadal, no ho va consentir. Ni tan sols cedint al caramel que s’oferia als seus feligresos: amb els doblers que en traurien podrien pagar l’orgue desitjat. Ell es va estimar més sufragar-lo amb aportacions populars que no cedir al capricis de la senyora!
La resistència de Josep Seguí degué ser prou difícil davant la pressió de qui estava avesada a obtenir el que volia (s’ha rememorat recentment el miracle de la "donació" del pazo de Meirás). Manolo Vázquez Montalbán –l’enyorat Sixto Cámara– es va fer ressò d’aquell episodi menorquí al setmanari Triunfo i em diuen que també Luis Carandell el va incloure en el famós espai Celtiberia Show.
Era un temps de gran tranquil·litat a tot Espanya. Un governador militar de Menorca, que tenia la fal·lera d’escriure sonets imperials i que signava al diari insular amb l’hipocorístic Leo, ho va explicar amb contundència: "tranquilidad –va dir– viene de tranca".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Dels sostres mudèjars que el govern Matas tenia emmagatzemats com si fossin mobles vells, amb les conseqüències que tots coneixem, d'incendi o de robatori , encara ningú ho ha aclarit a prou, que li sembla si mos en feia 5 cèntims? Perquè no en parla DdB d'això? Francament, m'importa mes el que feren uns polítics de la “democràcia†amb part del nostra patrimoni històric, i que la Justícia mai ha investigat, que no les anècdotes ràncies de na Franca, contades mil vegades en diferents publicacions fruit de la dictadura criminal del seu espòs Franco. Per què el Museu de Mallorca no diu res tampoc? I els nous governants, alguns en foren còmplices de l'afer, per això callen? I la Fiscalia, perquè no actuà d'0ffici en el seu moment? Sembla que les noves autoritats culturals, malgrat la seva poca preparació i interès, han oblidat que tenen l'obligació de dur endavant una investigació per aclarir la crema, o desaparició, d'unes peces úniques del nostra patrimoni cultural . Perquè tots aquest silencis? L'olor no es de socarrim, malgrat diguin que hi va ver un foc, sinó de podrit.Mos falten la valentia i la determinació del Segui Mercadal a l'hora de defensar el nostra patrimoni i així mos va, espoliats i traïts per els nostres propis polítics que veuen com baixem el cap mentre ells fan ca seva impunement.