Herr Middelmann i l'alfals

TW
0

El Foment de Turisme va ésser creat amb la finalitat de promoure el coneixement de Mallorca i els seus costums i cultura entre els visitants. Era a la primeria del segle passat, quan el negoci turístic representava uns valors cívics que empresaris d’ara mateix, com Herr Middelmann i tot el sector de la cervesa i de l’Ambre Soleil, no poden ni imaginar. El primer president que va tenir l’entitat va ésser Enric Alzamora, un regionalista amb una voluntat innegable de modernitzar el país. Em demano què pensarien, el senyor Alzamora o alguns dels seus col·laboradors –entre els quals hi havia gent tan significativa com l’apotecari Joan Valenzuela o l’escriptor Miquel dels Sants Oliver–, si veiessin com l’actual president, Herr Middelmann, aprofita la tribuna pública que li brinda el càrrec per a menysprear la llengua dels mallorquins.

Però no és difícil imaginar-ho. Amb tota seguretat n’haurien exigit la dimissió, perquè una persona amb criteris lingüístics tan atrotinats que ens evoquen el franquisme més sinistre, no pot presidir una de les entitats més emblemàtiques de l’Illa. Vull dir que haurien actuat amb coherència. I insisteixo, li haurien mostrat el portal. Allò que costa d’entendre és com els socis actuals observen les maniobres matusseres de Herr Middelmann i no en diuen res. Qui calla, consent. I aquest consentiment ha d’alarmar qualsevol persona mínimament assenyada. Tant s’ha prostituït Mallorca en cent anys que ha perdut el sentit del decòrum? Parlem clar i català: Herr Middelmann aprofita la tribuna que li brinda el Foment per a fer política d’extrema dreta.

És evident que entén el turisme com un dret colonial i, automàticament, situa el visitant un escaló part damunt del visitat. Tanmateix, allò que canta –més, fins i tot, que l’actitud passiva dels socis del Foment–, és el silenci del Conseller de Turisme. Sobretot si tenim en compte que el senyor Nadal malda per erigir-se en àrbitre de qualsevol fotesa. Per què calla, el senyor Nadal, i amb el seu silenci servil deixa el Govern en situació ridícula? Si els empresaris de tarannà avassallador, com Herr Middelman, s’imaginen, encara que sigui equivocadament, que per a nosaltres els diners ho són tot i que subordinem, als guanys, història, llengua, cultura i valors, estem cuits. No sols ens diran com hem de parlar, sinó com hem de pensar i d’actuar (la campanya "Un turista, una sonrisa" ja en va ésser un intent).

Imagino que els assistents a la conferència que va impartir, Herr Middelmann, a la Caixa, ratificaren amb aplaudiments, fins i tot entusiàstics, les seves reflexions lingüístiques en contra del català. De manera que ell deu haver arribat a la conclusió que és un pou de saviesa. Caldria, per tant, baixar-li els fums. Com? Fent-li arribar un manat d’alfals. La idea no és meva, però la proximitat de Sant Antoni i les beneïdes m’ha ajudat a fer memòria. Fa més de cinquanta anys, un periodista que acabava de parlar de la llengua catalana amb un desconeixement tan pregon com el que palesa Herr Middelmann va rebre una capsa de sabates amb un manat d’alfals. No sé si en va fer una vega, amb l’alfals, però va copsar-ne el significat al vol. Jo, encara que sigui de manera simbòlica, li n’envio un altre, de manat, a Herr Middelman. Amb un consell: d’ara endavant sigui una mica més respectuós amb el poble que l’acull. Si tan vol, per cortesia. I prou. Com que tot ja està dit, dit està. Bon profit i bona gana!