He conegut maneres diverses d’interpretar el discurs de la qualitat en el turisme. Qui, perseguint-la, ha passat de propietari d’un hotel de tres estrelles a tenir un establiment de luxe a una antiga possessió. Més concretament, un tres estrelles construït en un antic aiguamoll, que hauria d’haver restat verge, i una possessió rescatada, per al nou ús, del llanguit pendent de la improductivitat. I també qui, entre falsos discursos sobre la qualitat, introduïa llits articulats en els armaris de les habitacions de l’hotel per tal de poder ficar-hi més gent. L’hotel, en el mateix aiguamoll que mereixia ésser verge.
He conegut qui utilitzava les rajoles dels banys vells per compondre els que suposadament havien d’ésser nous. Però també qui cada sis anys renova totalment els seus establiments, de tal manera que únicament els buits dels ascensors, que no poden fer-se amples, delaten l’antiguitat real de l’edifici. En el primer cas, ho feia, és evident que de mal grat, per complir el tràmit de la llei de modernització. En el segon, és per una política d’empresa.
Record, també, que es discutia si els al·lots havien de tenir dotze o divuit anys. Surrealisme en estat pur, però gens intranscendent ja que el que es dilucidava era si podien ocupar un tercer llit en la suposada habitació dels pares. El quid del singular debat estava en el fet que alguns operadors turístics exigien aquesta possibilitat amb l’objecte de poder realitzar ofertes generalitzades a baix preu. El tercer llit, de regust grouxià, el mes d’agost dels anys de bona anyada, són quasi trenta cinc mil places no autoritzades. N’hi havia, per contra, que opinaven que s’havia de crear oferta específica per a famílies, amb espais de confort adequat. Es va promulgar un decret en el qual els al·lots tenien setze anys que, a efectes pràctics, era una solució gens salomònica.
Els hotels de la primera línia de Cala Millor tenien fama d’ésser els que millor preu cobraven dels touroperadors. A Calvià, eren famosos els acords per no abaixar preus que sistemàticament eren romputs, sempre per la mateixa companyia, just acabada la reunió. El que és curiós i extraordinari és que els hagi anat bé a tots. No a uns sí i a d’altres no, sinó a tots els ha anat bé. Han estat dues formes de veure el negoci. Cada una d’elles té els seus defensors, els seus portaveus i, fins i tot, els seus propis gurus, sigui dit de la forma més afectuosa.
Però, si algun corrent ha marcat les Illes, ha estat el practicisme. El curt termini, l’individualisme, el mimetisme i la submissió a tercers han sigut el modus operandi per obtenir beneficis immediats. Els pecats públics s’han transformat en virtuts personals per atresorar quantioses fortunes. El consum desmesurat i desordenat del territori, el menyspreu a la capacitat d’autogovern i la nul·la col·laboració amb els altres sectors productius han creat un model marcat pel monocultiu, l’estacionalitat, el consum intensiu i la dependència de l’exterior. Des del punt de vista de la imatge, aquest model s’ha anomenat balearització, model desarticulat o estandarditzat i massiu.
A pesar d’aquest clixé, que ha pesat molt, la quasi totalitat de la gent que per primera vegada visita l’Illa torna al seu país amb una opinió millor que la que tenia abans iniciar el viatge. Això és així gràcies, segons assenyalen diferents estudis, a una millor protecció del territori que la que pensaven, a descobrir una història i un patrimoni que desconeixien i una oferta diferenciada i de qualitat més enllà del producte estàndard comercialitzat a granel i ara, fins i tot, tot inclòs.
Podríem seguir contant històries. El que és cert és que en qualsevol situació les paraules qualitat i sostenibilitat han conquerit l’espai i naveguen a tota vela pel discurs políticament correcte. És evident que la banalitat amb què s’utilitzen fa necessari, com el cas del famós mag, saber interpretar les idees cegues dels homes. Diu la tradició que aquest famós mag va ésser creat per atreure els humans al costat fosc que tot home guarda, però en fer-se gran va decidir fer el contrari i es va convertir en guia espiritual de la seva època. Desitgem que les pocions per enfortir-nos no tinguin efectes secundaris com els anabolitzants.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.